Accions

Diferència entre revisions de la pàgina «Apocatàstasi»

De Wikisofia

m (Text de reemplaçament - "Gregorio" a "Gregori")
m (Text de reemplaçament - "de Nisa" a "de Nissa")
Línia 2: Línia 2:
 
(del grec [[Grec::ἀποχατάστασις]], ''apocatàstasi,'' restitució, restauració) Inicialment s'aplicava a la tornada dels astres a les seves posicions originàries. Aquesta idea es relacionava amb les dels cicles astronòmics repetitius del [[gran any|gran any]] i el [[Autor:Nietzsche, Friedrich|etern retorn]].
 
(del grec [[Grec::ἀποχατάστασις]], ''apocatàstasi,'' restitució, restauració) Inicialment s'aplicava a la tornada dels astres a les seves posicions originàries. Aquesta idea es relacionava amb les dels cicles astronòmics repetitius del [[gran any|gran any]] i el [[Autor:Nietzsche, Friedrich|etern retorn]].
  
Entre els [[pares de l'Església|Pares orientals]], i especialment en [[Autor:Orígenes|Orígenes]], significa la restauració, al final dels temps, d'un estat primitiu de perfecció que la humanitat posseïa. Aquesta situació suposaria la salvació fins i tot dels condemnats. D'aquesta manera, s'oposava a l`[[estoïcisme|estoïcisme]] i, encara que afirmava una pluralitat de [[món|mons]], aquests no són meres repeticions, ja que això contradiria l'exigència de la [[llibertat|llibertat]] humana. També Gregori de Nisa va afirmar l'apocatàstasi i fins i tot va arribar a afirmar la redempció final del dimoni. En l'actualitat també alguns teòlegs, especialment protestants, sostenen que una interpretació correcta de la [[Bíblia|Bíblia]] exigeix l'apocatàstasi com a restauració plena de tota la humanitat, tesi que, al seu torn, havia estat defensada per Renouvier.
+
Entre els [[pares de l'Església|Pares orientals]], i especialment en [[Autor:Orígenes|Orígenes]], significa la restauració, al final dels temps, d'un estat primitiu de perfecció que la humanitat posseïa. Aquesta situació suposaria la salvació fins i tot dels condemnats. D'aquesta manera, s'oposava a l`[[estoïcisme|estoïcisme]] i, encara que afirmava una pluralitat de [[món|mons]], aquests no són meres repeticions, ja que això contradiria l'exigència de la [[llibertat|llibertat]] humana. També Gregori de Nissa va afirmar l'apocatàstasi i fins i tot va arribar a afirmar la redempció final del dimoni. En l'actualitat també alguns teòlegs, especialment protestants, sostenen que una interpretació correcta de la [[Bíblia|Bíblia]] exigeix l'apocatàstasi com a restauració plena de tota la humanitat, tesi que, al seu torn, havia estat defensada per Renouvier.
 
{{Etiqueta
 
{{Etiqueta
 
|Etiqueta=Filosofia general,Cosmologia,Filosofia de la religió
 
|Etiqueta=Filosofia general,Cosmologia,Filosofia de la religió
 
}}
 
}}
 
{{InfoWiki}}
 
{{InfoWiki}}

Revisió del 23:20, 5 abr 2015

(del grec ἀποχατάστασις, apocatàstasi, restitució, restauració) Inicialment s'aplicava a la tornada dels astres a les seves posicions originàries. Aquesta idea es relacionava amb les dels cicles astronòmics repetitius del gran any i el etern retorn.

Entre els Pares orientals, i especialment en Orígenes, significa la restauració, al final dels temps, d'un estat primitiu de perfecció que la humanitat posseïa. Aquesta situació suposaria la salvació fins i tot dels condemnats. D'aquesta manera, s'oposava a l`estoïcisme i, encara que afirmava una pluralitat de mons, aquests no són meres repeticions, ja que això contradiria l'exigència de la llibertat humana. També Gregori de Nissa va afirmar l'apocatàstasi i fins i tot va arribar a afirmar la redempció final del dimoni. En l'actualitat també alguns teòlegs, especialment protestants, sostenen que una interpretació correcta de la Bíblia exigeix l'apocatàstasi com a restauració plena de tota la humanitat, tesi que, al seu torn, havia estat defensada per Renouvier. , ,