Diferència entre revisions de la pàgina «Apocatàstasi»
De Wikisofia
m (Text de reemplaçament - "[[lliberteu" a "[[llibertat") |
m (Text de reemplaçament - "Gregorio" a "Gregori") |
||
| Línia 2: | Línia 2: | ||
(del grec [[Grec::ἀποχατάστασις]], ''apocatàstasi,'' restitució, restauració) Inicialment s'aplicava a la tornada dels astres a les seves posicions originàries. Aquesta idea es relacionava amb les dels cicles astronòmics repetitius del [[gran any|gran any]] i el [[Autor:Nietzsche, Friedrich|etern retorn]]. | (del grec [[Grec::ἀποχατάστασις]], ''apocatàstasi,'' restitució, restauració) Inicialment s'aplicava a la tornada dels astres a les seves posicions originàries. Aquesta idea es relacionava amb les dels cicles astronòmics repetitius del [[gran any|gran any]] i el [[Autor:Nietzsche, Friedrich|etern retorn]]. | ||
| − | Entre els [[pares de l'Església|Pares orientals]], i especialment en [[Autor:Orígenes|Orígenes]], significa la restauració, al final dels temps, d'un estat primitiu de perfecció que la humanitat posseïa. Aquesta situació suposaria la salvació fins i tot dels condemnats. D'aquesta manera, s'oposava a l`[[estoïcisme|estoïcisme]] i, encara que afirmava una pluralitat de [[món|mons]], aquests no són meres repeticions, ja que això contradiria l'exigència de la [[llibertat|llibertat]] humana. També | + | Entre els [[pares de l'Església|Pares orientals]], i especialment en [[Autor:Orígenes|Orígenes]], significa la restauració, al final dels temps, d'un estat primitiu de perfecció que la humanitat posseïa. Aquesta situació suposaria la salvació fins i tot dels condemnats. D'aquesta manera, s'oposava a l`[[estoïcisme|estoïcisme]] i, encara que afirmava una pluralitat de [[món|mons]], aquests no són meres repeticions, ja que això contradiria l'exigència de la [[llibertat|llibertat]] humana. També Gregori de Nisa va afirmar l'apocatàstasi i fins i tot va arribar a afirmar la redempció final del dimoni. En l'actualitat també alguns teòlegs, especialment protestants, sostenen que una interpretació correcta de la [[Bíblia|Bíblia]] exigeix l'apocatàstasi com a restauració plena de tota la humanitat, tesi que, al seu torn, havia estat defensada per Renouvier. |
{{Etiqueta | {{Etiqueta | ||
|Etiqueta=Filosofia general,Cosmologia,Filosofia de la religió | |Etiqueta=Filosofia general,Cosmologia,Filosofia de la religió | ||
}} | }} | ||
{{InfoWiki}} | {{InfoWiki}} | ||
Revisió del 23:10, 5 abr 2015
(del grec ἀποχατάστασις, apocatàstasi, restitució, restauració) Inicialment s'aplicava a la tornada dels astres a les seves posicions originàries. Aquesta idea es relacionava amb les dels cicles astronòmics repetitius del gran any i el etern retorn.
Entre els Pares orientals, i especialment en Orígenes, significa la restauració, al final dels temps, d'un estat primitiu de perfecció que la humanitat posseïa. Aquesta situació suposaria la salvació fins i tot dels condemnats. D'aquesta manera, s'oposava a l`estoïcisme i, encara que afirmava una pluralitat de mons, aquests no són meres repeticions, ja que això contradiria l'exigència de la llibertat humana. També Gregori de Nisa va afirmar l'apocatàstasi i fins i tot va arribar a afirmar la redempció final del dimoni. En l'actualitat també alguns teòlegs, especialment protestants, sostenen que una interpretació correcta de la Bíblia exigeix l'apocatàstasi com a restauració plena de tota la humanitat, tesi que, al seu torn, havia estat defensada per Renouvier. , ,