Chartres, escola de

El centre intel·lectual més important en la primera meitat del s. XII, fins que va ser eclipsat per la universitat de París. Fundada pel bisbe Fulbert l'any 990, va aconseguir fama en filosofia amb Bernat de Chartres i altres escolàstics posteriors, com el seu germà Teodoric, Gilbert de la Porrée, Guillem de Conches, i Clarembaldo d'Arres. Es coneixen les doctrines d'aquesta escola sobretot pel Metalogicon, de Joan de Salisbury. Els seus diversos components comparteixen, a més d'un ampli coneixement dels autors de la tradició clàssica i dels primers escolàstics, un platonisme cristianitzat, que prové sobretot del Timeu de Plató, conegut a través del comentari de Calcidi, neoplatònic del s. IV d. de C., i dels escrits de Sèneca, Boeci i Agustí d'Hipona, i per tant una postura realista en la disputa dels universals.

Bernat de Chartres, anomenat el «gramàtic» i considerat el més platònic del seu temps, conrea l'estudi de la gramàtica llatina segons la tradició clàssica i acudeix a les teories de Plató per a la solució dels problemes que suscita. Gilbert de la Porrée (1076-1154), deixeble de Bernat, va ser també com ell canceller de l'escola, metafísic i lògic influent, i bisbe de Poitiers. Teodorico de Chartres, germà de Bernat, canceller així mateix de l'escola, destaca per la vastedat de la seva cultura clàssica i per haver intentat concordar el relat de la creació del Gènesi amb la física del seu temps; al·ludeix ja a la noció del impetus.

El més important dels membres d'aquesta escola és, no obstant això, Joan de Salisbury, culte escolàstic anglès, bisbe de Chartres, i autor d'un poema sobre els sistemes filosòfics antics.

L'escola es caracteritza per impartir un ensenyament cultíssim, d'acord amb el seu temps, del trivium i el quadrivium, on tenen cabuda autors cristians i pagans. Als estudiants que es queixaven de la duresa de l'ensenyament d'aquestes «humanitats», a els qui es deia «cornificienses» (de Cornificius, detractor de Virgili), els aconsellava Gilbert de la Porrée que es dediquessin més aviat a l'ofici de forners.