Diferència entre revisions de la pàgina «Kant: l'heteronomia»
De Wikisofia
m (Text de reemplaçament - "pel mateix" a "per aquesta raó") |
m (Text de reemplaçament - "heteronomía" a "heteronomia") |
||
| Línia 1: | Línia 1: | ||
| − | {{RecursWiki|Tipus=Extractes d'obres}}{{RecursBase|Nom=Kant: l' | + | {{RecursWiki|Tipus=Extractes d'obres}}{{RecursBase|Nom=Kant: l'heteronomia|Idioma=Español}} |
| − | Quan la voluntat busca la llei que ha de determinar-la en algun altre lloc diferent de l'aptitud de les seves màximes per a la seva pròpia legislació universal i, per aquesta raó, surt fora de si mateixa a buscar aquesta llei en la constitució d'alguns dels seus objectes, es produeix llavors, sense cap dubte, l' | + | Quan la voluntat busca la llei que ha de determinar-la en algun altre lloc diferent de l'aptitud de les seves màximes per a la seva pròpia legislació universal i, per aquesta raó, surt fora de si mateixa a buscar aquesta llei en la constitució d'alguns dels seus objectes, es produeix llavors, sense cap dubte, l'heteronomia. No és llavors la voluntat la que es dóna a si mateixa la llei, sinó que és l'objecte, per la seva relació amb la voluntat, l'encarregat de donar tal llei. [...] Aquesta relació no fa possibles més que imperatius hipotètics, tals com ''haig de fer això o l'altre perquè vull alguna cosa.'' |
{{Ref|Ref=''Fundamentacióde la metafísica dels costums'', cap. 2 (Espasa Calpe, Madrid 1994, p. 120-121).|Títol=Fundamentacióde la metafísica dels costums|Cita=true}} | {{Ref|Ref=''Fundamentacióde la metafísica dels costums'', cap. 2 (Espasa Calpe, Madrid 1994, p. 120-121).|Títol=Fundamentacióde la metafísica dels costums|Cita=true}} | ||
{{InfoWiki}} | {{InfoWiki}} | ||
Revisió del 23:10, 11 març 2015
Quan la voluntat busca la llei que ha de determinar-la en algun altre lloc diferent de l'aptitud de les seves màximes per a la seva pròpia legislació universal i, per aquesta raó, surt fora de si mateixa a buscar aquesta llei en la constitució d'alguns dels seus objectes, es produeix llavors, sense cap dubte, l'heteronomia. No és llavors la voluntat la que es dóna a si mateixa la llei, sinó que és l'objecte, per la seva relació amb la voluntat, l'encarregat de donar tal llei. [...] Aquesta relació no fa possibles més que imperatius hipotètics, tals com haig de fer això o l'altre perquè vull alguna cosa.
| Fundamentacióde la metafísica dels costums, cap. 2 (Espasa Calpe, Madrid 1994, p. 120-121). |