Diferència entre revisions de la pàgina «Eubulia»
De Wikisofia
m (Text de reemplaçament - "Nicómaco" a "Nicòmac") |
m (Text de reemplaçament - "Aquino, Tomàs de" a "Auino, Tomàs d'") |
||
| Línia 2: | Línia 2: | ||
<small>(del grec εύβουλία, de ''eu-'' bé, i ''boulé,'' consell, prudència, discreció:bona o recta deliberació)</small> | <small>(del grec εύβουλία, de ''eu-'' bé, i ''boulé,'' consell, prudència, discreció:bona o recta deliberació)</small> | ||
| − | En la ''Ètica a Nicòmac'', [[Autor:Aristòtil|Aristòtil]] anomena així al judici correcte sobre la consecució de les finalitats mitjançant la deliberació que permet escollir els mitjans apropiats per aconseguir la [[Eudemonisme|εὐδαιμονία]] o felicitat. D'aquesta manera expressa l'actitud de l'[[ideal del savi|savi]] que, guiat per la [[Grec::φρόνησις]] (''frónesis'') jutja correctament les relacions entre finalitats i mitjans. Aquest terme ha estat usat generalment en aquest sentit per altres seguidors d'Aristòtil, com [[Autor: | + | En la ''Ètica a Nicòmac'', [[Autor:Aristòtil|Aristòtil]] anomena així al judici correcte sobre la consecució de les finalitats mitjançant la deliberació que permet escollir els mitjans apropiats per aconseguir la [[Eudemonisme|εὐδαιμονία]] o felicitat. D'aquesta manera expressa l'actitud de l'[[ideal del savi|savi]] que, guiat per la [[Grec::φρόνησις]] (''frónesis'') jutja correctament les relacions entre finalitats i mitjans. Aquest terme ha estat usat generalment en aquest sentit per altres seguidors d'Aristòtil, com [[Autor:Auino, Tomàs d' (sant)|Tomàs d'Aquino]], per exemple. |
{{Etiqueta | {{Etiqueta | ||
Revisió del 19:40, 10 març 2015
(del grec εύβουλία, de eu- bé, i boulé, consell, prudència, discreció:bona o recta deliberació)
En la Ètica a Nicòmac, Aristòtil anomena així al judici correcte sobre la consecució de les finalitats mitjançant la deliberació que permet escollir els mitjans apropiats per aconseguir la εὐδαιμονία o felicitat. D'aquesta manera expressa l'actitud de l'savi que, guiat per la φρόνησις (frónesis) jutja correctament les relacions entre finalitats i mitjans. Aquest terme ha estat usat generalment en aquest sentit per altres seguidors d'Aristòtil, com Tomàs d'Aquino, per exemple.