Diferència entre revisions de la pàgina «Kant: immortalitat»
De Wikisofia
(Es crea la pàgina amb «{{RecursWiki |Tipus=Extractes d'obres }} {{RecursoEnlace |Enllaç= }} {{Multimèdia |Upload Type= |File= |Service= |Embed= }} {{RecursBase |Nom=Kant: immo...».) |
|||
| Línia 16: | Línia 16: | ||
}} | }} | ||
L'obtenció del bé suprem [...] només pot trobar-se en un progrés prosseguit fins a l'infinit cap a aquesta perfecta conformitat [...] Però aquest progrés infinit només és possible suposant una existència que perduri fins a l'infinit i una personalitat del mateix ens racional (el que es denomina immortalitat de l'ànima). Per tant, pràcticament el bé suprem només és possible suposant la immortalitat de l'ànima. | L'obtenció del bé suprem [...] només pot trobar-se en un progrés prosseguit fins a l'infinit cap a aquesta perfecta conformitat [...] Però aquest progrés infinit només és possible suposant una existència que perduri fins a l'infinit i una personalitat del mateix ens racional (el que es denomina immortalitat de l'ànima). Per tant, pràcticament el bé suprem només és possible suposant la immortalitat de l'ànima. | ||
| − | {{Ref|Ref=''Crítica de la | + | {{Ref|Ref=''Crítica de la razón práctica'', libro 2, cap. 2,4 (Losada, Buenos Aires 1977, 4ª ed., p. 131).|Títol=Crítica de la razón práctica|Cita=true}} |
{{Propietat | {{Propietat | ||
|Propi=No | |Propi=No | ||
Revisió del 22:42, 31 ago 2015
Plantilla:RecursoEnlace Plantilla:Multimèdia L'obtenció del bé suprem [...] només pot trobar-se en un progrés prosseguit fins a l'infinit cap a aquesta perfecta conformitat [...] Però aquest progrés infinit només és possible suposant una existència que perduri fins a l'infinit i una personalitat del mateix ens racional (el que es denomina immortalitat de l'ànima). Per tant, pràcticament el bé suprem només és possible suposant la immortalitat de l'ànima.
| Crítica de la razón práctica, libro 2, cap. 2,4 (Losada, Buenos Aires 1977, 4ª ed., p. 131). |
Original en castellà
La obtención del bien supremo [...] sólo puede hallarse en un progreso proseguido hasta el infinito hacia esa perfecta conformidad [...] Pero este progreso infinito sólo es posible suponiendo una existencia que perdure hasta el infinito y una personalidad del mismo ente racional (lo que se denomina inmortalidad del alma). Por lo tanto, prácticamente el bien supremo sólo es posible suponiendo la inmortalidad del alma.