Autor:Sánchez Vázquez, Adolfo

Filòsof hispà-mexicà, nascut a Algesires, Cadis, en 1915. Estudia a la Universitat Central de Madrid i milita en les joventuts comunistes d'Espanya; participa en la Guerra Civil espanyola contra el feixisme, primer com a director de l'òrgan oficial de la Joventut Socialista Unificada i, després, com a combatent en el mateix front de batalla. En 1939, passa a territori francès i poc després s'exilia a Mèxic, arribant a Veracruz en el vaixell «Sinaia», que portava la primera expedició col·lectiva dels exiliats espanyols. Estudia filosofia amb José Gaos, ensenya en la Facultat de Filosofia i Lletres a partir de 1955 i, amb la seva docència, contribueix a la formació de diverses generacions de professors i investigadors llatinoamericans. Impulsat per les seves preocupacions humanistes, es converteix en marxista teòric i publica Les idees estètiques de Marx (1965) i Filosofia de la Praxi (1967), la seva obra fonamental.

La seva reflexió sobre el marxisme se centra sobretot en els àmbits de l'estètica, l'ètica i la praxi marxista. Amb motiu del seu 80º aniversari, la Facultat de Filosofia i Lletres de la UNAM ha editat, en 1995, dos llibres d'homenatge: Els treballs i els dies, coordinat per Frederic Álvarez, recull semblances i entrevistes: Entorn de l'obra d'Adolfo Sánchez Vázquez, coordinat per Gabriel Vargas Lozano, reuneix quaranta assajos de diversos autors de diversos països sobre l'obra del filòsof.

Veure filosofia llatinoamericana.

• Bibliografia:Obres principals d'Adolfo Sánchez Vázquez