Diferència entre revisions de la pàgina «Atributs divins»
De Wikisofia
(Es crea la pàgina amb «{{ConcepteWiki}} Són les propietats de la naturalesa divina, quan pot conèixer-les la ment humana. Els escolàstics l...».) |
m (Text de reemplaçament - "omnipotencia" a "omnipotència") |
||
Línia 1: | Línia 1: | ||
{{ConcepteWiki}} | {{ConcepteWiki}} | ||
− | Són les [[propietat|propietats]] de la naturalesa divina, quan pot conèixer-les la ment humana. Els [[escolàstica, escolasticisme|escolàstics]] les denominaven «noms divins»: [[infinit, infinitud|infinitat]], [[omnisciència| | + | Són les [[propietat|propietats]] de la naturalesa divina, quan pot conèixer-les la ment humana. Els [[escolàstica, escolasticisme|escolàstics]] les denominaven «noms divins»: [[infinit, infinitud|infinitat]], [[omnisciència|omnipotència]], [[omnisciència|omnisciència]], [[eternitat|eternitat]], perfecció infinita, etc. Sobre tals «noms» de [[Déu|Déu]] sorgeix la qüestió de què poden significar realment, en referir-se a alguna cosa que és, per definició, totalment [[transcendència|transcendent]]. La doctrina clàssica escolàstica de l'[[analogia|analogia]] és un intent de respondre a aquesta qüestió. |
{{Etiqueta | {{Etiqueta |
Revisió del 23:30, 7 març 2015
Són les propietats de la naturalesa divina, quan pot conèixer-les la ment humana. Els escolàstics les denominaven «noms divins»: infinitat, omnipotència, omnisciència, eternitat, perfecció infinita, etc. Sobre tals «noms» de Déu sorgeix la qüestió de què poden significar realment, en referir-se a alguna cosa que és, per definició, totalment transcendent. La doctrina clàssica escolàstica de l'analogia és un intent de respondre a aquesta qüestió.