Diferència entre revisions de la pàgina «Avicennisme»
De Wikisofia
(Es crea la pàgina amb «{{ConcepteWiki}} thumb|Avicenna Principals teories del filòsof persa Avicenna que, a través de la traducció de Autor:Do...».) |
m (Text de reemplaçament - "Aquino, Tomàs de" a "Auino, Tomàs d'") |
||
| Línia 1: | Línia 1: | ||
{{ConcepteWiki}} | {{ConcepteWiki}} | ||
[[File:avicena4.gif|thumb|Avicenna]] | [[File:avicena4.gif|thumb|Avicenna]] | ||
| − | Principals teories del filòsof persa [[Autor:Avicenna|Avicenna]] que, a través de la traducció de [[Autor:Domingo Gundisalvo|Domingo Gundisalvo]] i Miguel Escot, a mitjan s. XII, penetren al món llatí influint en molts escolàstics medievals i que suposen, al mateix temps, la primera entrada massiva d'idees d' [[Autor:Aristòtil|Aristòtil]] en occident. Fins a aquest moment només es coneixien pròpiament les seves obres lògiques. Tota l' [[escolàstica, escolasticisme|escolàstica]] va acceptar fins a cert punt la versió platonitzant (neoplatonitzant) que d'Aristòtil feia Avicenna, però sobretot l'anomenada escola franciscana, que culmina en [[Autor:Duns Escot, Joan|Joan Duns Escot]], qui va construir un sistema de [[metafísica|metafísica]] basat en una interpretació [[essencialisme|essencialista]] de les teories aristotèliques i una cristianització d'Avicenna a través d'idees [[agustinisme|agustinianas]]; [[Autor:Gilson, Étienne|Étienne Gilson]] ho anomena «agustinisme avicenizante». La influència de l'avicenisme es va veure minorada per la polèmica sobre l'[[averroísmo|averroísmo]] llatí i la posterior cristianització d'Aristòtil, iniciada per [[Autor: | + | Principals teories del filòsof persa [[Autor:Avicenna|Avicenna]] que, a través de la traducció de [[Autor:Domingo Gundisalvo|Domingo Gundisalvo]] i Miguel Escot, a mitjan s. XII, penetren al món llatí influint en molts escolàstics medievals i que suposen, al mateix temps, la primera entrada massiva d'idees d' [[Autor:Aristòtil|Aristòtil]] en occident. Fins a aquest moment només es coneixien pròpiament les seves obres lògiques. Tota l' [[escolàstica, escolasticisme|escolàstica]] va acceptar fins a cert punt la versió platonitzant (neoplatonitzant) que d'Aristòtil feia Avicenna, però sobretot l'anomenada escola franciscana, que culmina en [[Autor:Duns Escot, Joan|Joan Duns Escot]], qui va construir un sistema de [[metafísica|metafísica]] basat en una interpretació [[essencialisme|essencialista]] de les teories aristotèliques i una cristianització d'Avicenna a través d'idees [[agustinisme|agustinianas]]; [[Autor:Gilson, Étienne|Étienne Gilson]] ho anomena «agustinisme avicenizante». La influència de l'avicenisme es va veure minorada per la polèmica sobre l'[[averroísmo|averroísmo]] llatí i la posterior cristianització d'Aristòtil, iniciada per [[Autor:Auino, Tomàs d' (sant)|Tomàs d'Aquino]]. També aquest va ser avicenista en la seva obra de joventut, tal com es manifesta en ''Sobre l'ens i l'essència ''i, de fet, a Avicenna ha de Tomàs d'Aquino un dels pilars bàsics de la seva filosofia: la distinció real entre [[essència]] i [[existència]]. |
{{Etiqueta | {{Etiqueta | ||
Revisió del 19:40, 10 març 2015
Principals teories del filòsof persa Avicenna que, a través de la traducció de Domingo Gundisalvo i Miguel Escot, a mitjan s. XII, penetren al món llatí influint en molts escolàstics medievals i que suposen, al mateix temps, la primera entrada massiva d'idees d' Aristòtil en occident. Fins a aquest moment només es coneixien pròpiament les seves obres lògiques. Tota l' escolàstica va acceptar fins a cert punt la versió platonitzant (neoplatonitzant) que d'Aristòtil feia Avicenna, però sobretot l'anomenada escola franciscana, que culmina en Joan Duns Escot, qui va construir un sistema de metafísica basat en una interpretació essencialista de les teories aristotèliques i una cristianització d'Avicenna a través d'idees agustinianas; Étienne Gilson ho anomena «agustinisme avicenizante». La influència de l'avicenisme es va veure minorada per la polèmica sobre l'averroísmo llatí i la posterior cristianització d'Aristòtil, iniciada per Tomàs d'Aquino. També aquest va ser avicenista en la seva obra de joventut, tal com es manifesta en Sobre l'ens i l'essència i, de fet, a Avicenna ha de Tomàs d'Aquino un dels pilars bàsics de la seva filosofia: la distinció real entre essència i existència.