Diferència entre revisions de la pàgina «Anomia»
De Wikisofia
(Es crea la pàgina amb «{{ConcepteWiki}} (del grec νόμος, ''nómos'', llei, i la partícula privativa ''a'', sense llei) En el seu sentit etimològic i general, «absència de normes»....».) |
m (Text de reemplaçament - "nómico" a "nòmic") |
||
Línia 1: | Línia 1: | ||
{{ConcepteWiki}} | {{ConcepteWiki}} | ||
− | (del grec νόμος, ''nómos'', llei, i la partícula privativa ''a'', sense llei) En el seu sentit etimològic i general, «absència de normes». En sentit més específic, és un terme introduït en la [[sociologia|sociologia]] moderna per [[Autor:Durkheim, Émile|Durkheim]], que es refereix a la condició en què es troba la [[societat|societat]] que no ha regulat degudament amb lleis una situació concreta, especialment si existeixen normes contradictòries. La considera una fallada o ruptura de solidaritat de la societat en el seu trànsit de la «solidaritat mecànica», o «per semblances», pròpia de les societats primitives, a la «solidaritat orgànica», pròpia d'institucions, que ha de ser la característica de les societats modernes i civilitzades. Exemple de situació anómica és una ''divisió del treball anòmala'', en què existeix esclavitud o explotació, i de cap manera solidaritat, i que pot portar a la guerra de classes. Un altre exemple d'anomía és l'anomenat ''suïcidi | + | (del grec νόμος, ''nómos'', llei, i la partícula privativa ''a'', sense llei) En el seu sentit etimològic i general, «absència de normes». En sentit més específic, és un terme introduït en la [[sociologia|sociologia]] moderna per [[Autor:Durkheim, Émile|Durkheim]], que es refereix a la condició en què es troba la [[societat|societat]] que no ha regulat degudament amb lleis una situació concreta, especialment si existeixen normes contradictòries. La considera una fallada o ruptura de solidaritat de la societat en el seu trànsit de la «solidaritat mecànica», o «per semblances», pròpia de les societats primitives, a la «solidaritat orgànica», pròpia d'institucions, que ha de ser la característica de les societats modernes i civilitzades. Exemple de situació anómica és una ''divisió del treball anòmala'', en què existeix esclavitud o explotació, i de cap manera solidaritat, i que pot portar a la guerra de classes. Un altre exemple d'anomía és l'anomenat ''suïcidi anòmic'', tercer tipus dels quatre que distingeix: el que es produeix per greus pertorbacions de l'ordre social, com, per exemple, una profunda depressió econòmica.Per a Robert Merton, deixeble de Parsons,l'anomíaproviene del desajustament entre l'[[estructura|estructura]] social i la [[consciencia|consciència]] cultural, sobretot quan hi ha [[contradicció|contradicció]] entre les [[norma|normes]] escrites i les exigències socials noves, i la vincula a la ''desviació'' social, això és, a l'existència de models de [[conducta|conducta]] marginals o no permesos. |
{{Etiqueta|Etiqueta=Sociologia}}{{InfoWiki}} | {{Etiqueta|Etiqueta=Sociologia}}{{InfoWiki}} |
Revisió del 16:20, 26 feb 2015
(del grec νόμος, nómos, llei, i la partícula privativa a, sense llei) En el seu sentit etimològic i general, «absència de normes». En sentit més específic, és un terme introduït en la sociologia moderna per Durkheim, que es refereix a la condició en què es troba la societat que no ha regulat degudament amb lleis una situació concreta, especialment si existeixen normes contradictòries. La considera una fallada o ruptura de solidaritat de la societat en el seu trànsit de la «solidaritat mecànica», o «per semblances», pròpia de les societats primitives, a la «solidaritat orgànica», pròpia d'institucions, que ha de ser la característica de les societats modernes i civilitzades. Exemple de situació anómica és una divisió del treball anòmala, en què existeix esclavitud o explotació, i de cap manera solidaritat, i que pot portar a la guerra de classes. Un altre exemple d'anomía és l'anomenat suïcidi anòmic, tercer tipus dels quatre que distingeix: el que es produeix per greus pertorbacions de l'ordre social, com, per exemple, una profunda depressió econòmica.Per a Robert Merton, deixeble de Parsons,l'anomíaproviene del desajustament entre l'estructura social i la consciència cultural, sobretot quan hi ha contradicció entre les normes escrites i les exigències socials noves, i la vincula a la desviació social, això és, a l'existència de models de conducta marginals o no permesos.