Catalèptica, representació

Teoria elaborada pels filòsofs estoics sobre la comprensió conceptual o πρόληψις (prolepsi) de la sensació, que implica un judici que, si és evident i no és contradictori, és considerat veritable. La representació catalèptica és l'acte de l'enteniment pel qual s'aprehende l'objecte i, alhora, l'acte pel qual l'objecte es imprimeix en l'enteniment. Mitjançant aquests actes es garanteix: a) la presència de l'objecte del coneixement, i b) la conformitat de la representació amb el propi objecte.

Segons els estoics, la sensació envia els seus senyals a la ment, la qual forma una representació mental o fantasia dels objectes, que poden ser jutjats i acceptats per l'enteniment en el moment de la katálepsis. La imatge reconeguda és la φαντασίαχαταληπτιχή (fantasia catalèptica). Això va conduir a una elaborada teoria sobre l'evidència, desenvolupada especialment per Crisip. Directament unida a la seva teoria sobre el criteri de veritat, va ser l'estudi de les proposicions i els raonaments, fundat sobre la noció de λεχτόν (lektón): en tota proposició poden distingir-se tres aspectes:

-el significant o la paraula ( τσημαίνοντα);

-la cosa significada i, un tercer element,

-el significat (τσημαινόμενα). Mentre les paraules i les coses són materials, el significat és immaterial i actua d'enllaç entre ells. Solament el significat pot ser veritable o fals, originant les proposicions o unitats lògiques elementals, les possibles connexions de les quals establien les condicions formals de veritat lògica, l'estudi de la qual va conduir a la formulació dels anapodíctics o esquemes formals indemostrables de inferència. A més, van estendre l'anàlisi lògica als raonaments hipotètics i als disjuntius. D'aquesta manera, creen les bases de la lògica (que si escau és, essencialment, una lògica de les proposicions), entesa com a estudi regulatiu de les formes de raonament, a diferència de la lògica d' Aristòtil (que és, essencialment, una lògica de termes), per qui la lògica tendeix més aviat a ser entesa com a manifestació de les maneres de ser l'ésser d'alguna cosa.

Al seu torn, la noció de representació catalèptica permet elaborar la concepció estoica de la veritat.