Diferència entre revisions de la pàgina «Existenciari (Existenziall)»
De Wikisofia
m (bot: -Veure termes relacionats +Vegeu termes relacionats) |
m (bot: - per distingir-los dels quals haguessin resultat + per a distingir-los dels que haurien resultat) |
||
| Línia 1: | Línia 1: | ||
{{ConcepteWiki}} | {{ConcepteWiki}} | ||
| − | En una ''anàlisi existencial'' ''(Existenziell)'' de l'ésser, com els duts a terme per la [[metafísica|metafísica]] tradicional, partim d'un determinat concepte del [[ser|ser]] i el que obtenim, per tant, com a caràcters essencials del mateix són conceptes existencials o categories, referits a la seva constitució [[òntic|òntica]]. [[Autor:Heidegger, Martin|Heidegger]] inicia el seu ''Ser i temps'' amb una crítica a aquesta conducta, al que acusa, en uns casos, de limitar-se a obtenir conceptes d'una imprecisió i vaguetat tals que els invalida en realitat com a tals conceptes, o, en uns altres, que els conceptes obtinguts només tenen sentit partint de certs prejudicis que han escapat a l'anàlisi i que constitueixen així l'autèntic sentit indefinit encara de l'ésser. Heidegger pretén escapar a aquest procedir adoptant un punt de vista [[fenomenologia|fenomenològic]], això és, que parteixi de l'anàlisi de la facticitat del seu objecte. Aquest objecte és el [[Dasein|''ser-aquí'']], i els seus caràcters essencials trobats, com diem, en l'anàlisi de la seva facticitat, es diran ''existenciaris'' per distingir-los dels | + | En una ''anàlisi existencial'' ''(Existenziell)'' de l'ésser, com els duts a terme per la [[metafísica|metafísica]] tradicional, partim d'un determinat concepte del [[ser|ser]] i el que obtenim, per tant, com a caràcters essencials del mateix són conceptes existencials o categories, referits a la seva constitució [[òntic|òntica]]. [[Autor:Heidegger, Martin|Heidegger]] inicia el seu ''Ser i temps'' amb una crítica a aquesta conducta, al que acusa, en uns casos, de limitar-se a obtenir conceptes d'una imprecisió i vaguetat tals que els invalida en realitat com a tals conceptes, o, en uns altres, que els conceptes obtinguts només tenen sentit partint de certs prejudicis que han escapat a l'anàlisi i que constitueixen així l'autèntic sentit indefinit encara de l'ésser. Heidegger pretén escapar a aquest procedir adoptant un punt de vista [[fenomenologia|fenomenològic]], això és, que parteixi de l'anàlisi de la facticitat del seu objecte. Aquest objecte és el [[Dasein|''ser-aquí'']], i els seus caràcters essencials trobats, com diem, en l'anàlisi de la seva facticitat, es diran ''existenciaris'' per a distingir-los dels que haurien resultat d'una anàlisi tradicional, i es podran finalment recopilar en un sol existenciari: el de la [[cura|''cura'']]''. ''(Col·laboració de Maite Saurí Navarro.) |
Revisió del 10:11, 13 oct 2017
En una anàlisi existencial (Existenziell) de l'ésser, com els duts a terme per la metafísica tradicional, partim d'un determinat concepte del ser i el que obtenim, per tant, com a caràcters essencials del mateix són conceptes existencials o categories, referits a la seva constitució òntica. Heidegger inicia el seu Ser i temps amb una crítica a aquesta conducta, al que acusa, en uns casos, de limitar-se a obtenir conceptes d'una imprecisió i vaguetat tals que els invalida en realitat com a tals conceptes, o, en uns altres, que els conceptes obtinguts només tenen sentit partint de certs prejudicis que han escapat a l'anàlisi i que constitueixen així l'autèntic sentit indefinit encara de l'ésser. Heidegger pretén escapar a aquest procedir adoptant un punt de vista fenomenològic, això és, que parteixi de l'anàlisi de la facticitat del seu objecte. Aquest objecte és el ser-aquí, i els seus caràcters essencials trobats, com diem, en l'anàlisi de la seva facticitat, es diran existenciaris per a distingir-los dels que haurien resultat d'una anàlisi tradicional, i es podran finalment recopilar en un sol existenciari: el de la cura. (Col·laboració de Maite Saurí Navarro.)
