Diferència entre revisions de la pàgina «Dogmàtic»
De Wikisofia
(van anar > van ser) |
|||
Línia 1: | Línia 1: | ||
{{ConcepteWiki}} | {{ConcepteWiki}} | ||
− | En principi, el contrari d'escèptic. En la història de la filosofia, els primers a qui s'aplica el terme, si bé en un sentit molt ampli, van ser els seguidors de l'[[estoïcisme|estoïcisme]] i de l'[[epicureisme|epicureisme]], els quals, enfront de l'[[escepticisme|escepticisme]], sostenien la possibilitat de defensar amb raons la veritat de les opinions pròpies (''dógmata''): dogma ''versus'' suspensió del judici, o [[epokhé|''epokhé'']] ([[Grec::ὲποχή]]). Des de [[Autor:Kant, Immanuel|Kant]], dogmàtic és el contrari de crític, entenent per tal aquell que sotmet a judici, a [[crítica|crítica]], les possibilitats de la pròpia raó i, per extensió, els fonaments de les pròpies conviccions. En un sentit semblant equival a no científic. Les actituds dogmàtiques poden derivar cap a la intolerància i l'integrisme. | + | En principi, el contrari d'escèptic. En la història de la filosofia, els primers a qui s'aplica el terme, si bé en un sentit molt ampli, van ser els seguidors de l'[[estoïcisme|estoïcisme]] i de l'[[epicureisme|epicureisme]], els quals, enfront de l'[[escepticisme|escepticisme]], sostenien la possibilitat de defensar amb raons la veritat de les opinions pròpies (''dógmata''): dogma ''versus'' suspensió del judici, o [[epokhé|''epokhé'']] ([[Grec::ὲποχή]]). |
+ | |||
+ | Des de [[Autor:Kant, Immanuel|Kant]], dogmàtic és el contrari de crític, entenent per tal aquell que sotmet a judici, a [[crítica|crítica]], les possibilitats de la pròpia raó i, per extensió, els fonaments de les pròpies conviccions. En un sentit semblant equival a no científic. Les actituds dogmàtiques poden derivar cap a la intolerància i l'integrisme. | ||
Vegeu: [[dogma|dogma]]. | Vegeu: [[dogma|dogma]]. | ||
{{Etiqueta|Etiqueta=Epistemologia}}{{InfoWiki}} | {{Etiqueta|Etiqueta=Epistemologia}}{{InfoWiki}} |
Revisió del 09:55, 29 set 2018
En principi, el contrari d'escèptic. En la història de la filosofia, els primers a qui s'aplica el terme, si bé en un sentit molt ampli, van ser els seguidors de l'estoïcisme i de l'epicureisme, els quals, enfront de l'escepticisme, sostenien la possibilitat de defensar amb raons la veritat de les opinions pròpies (dógmata): dogma versus suspensió del judici, o epokhé (ὲποχή).
Des de Kant, dogmàtic és el contrari de crític, entenent per tal aquell que sotmet a judici, a crítica, les possibilitats de la pròpia raó i, per extensió, els fonaments de les pròpies conviccions. En un sentit semblant equival a no científic. Les actituds dogmàtiques poden derivar cap a la intolerància i l'integrisme.
Vegeu: dogma.