Diferència entre revisions de la pàgina «Quiditat»
De Wikisofia
m (bot: - est?'' com «allò pel que un + est?'' amb «la cosa per la qual un) |
m (bot: - això -el que esdevé en la diferència entre essència i existència- un + això –el que esdevé en la diferència entre essència i existència– un) |
||
Línia 4: | Línia 4: | ||
Aquest terme va ser introduït en les traduccions llatines del segle XII de les obres d'Aristòtil que, al seu torn, es basaven en les traduccions àrabs. El terme ''quidditas'' traduïa la paraula àrab ''mâhiyya'', que va ser usada per [[Autor:Avicenna|Avicenna]] per traduir l'expressió grega aristotèlica [[Grec::τό τί ήν είναι]] (''to tu en einai''), traduïda al llatí per ''quod quid erad esse'', que respon a la pregunta ''quid est?'' amb «la cosa per la qual un ésser és el que és». D'aquesta manera la paraula ''quidditas'' es pot traduir per [[essència|essència]]. La noció de quidditat entesa com a essència, es relacionava amb la problemàtica medieval de la distinció entre l'essència i l'[[existència]]. [[Autor:Aquino, Tomàs d' (sant)|Tomàs d'Aquino]] empra la noció com a sinònim d'essència entesa com a forma que determina la matèria. | Aquest terme va ser introduït en les traduccions llatines del segle XII de les obres d'Aristòtil que, al seu torn, es basaven en les traduccions àrabs. El terme ''quidditas'' traduïa la paraula àrab ''mâhiyya'', que va ser usada per [[Autor:Avicenna|Avicenna]] per traduir l'expressió grega aristotèlica [[Grec::τό τί ήν είναι]] (''to tu en einai''), traduïda al llatí per ''quod quid erad esse'', que respon a la pregunta ''quid est?'' amb «la cosa per la qual un ésser és el que és». D'aquesta manera la paraula ''quidditas'' es pot traduir per [[essència|essència]]. La noció de quidditat entesa com a essència, es relacionava amb la problemàtica medieval de la distinció entre l'essència i l'[[existència]]. [[Autor:Aquino, Tomàs d' (sant)|Tomàs d'Aquino]] empra la noció com a sinònim d'essència entesa com a forma que determina la matèria. | ||
− | La distinció entre ''quidditas ''(essència) i existència és estudiada per [[Autor:Heidegger, Martin|Heidegger]] en el context de la seva concepció de l'[[oblit del ser|oblit del ser]], i sobre ella diu que «No és això | + | La distinció entre ''quidditas ''(essència) i existència és estudiada per [[Autor:Heidegger, Martin|Heidegger]] en el context de la seva concepció de l'[[oblit del ser|oblit del ser]], i sobre ella diu que «No és això –el que esdevé en la diferència entre essència i existència– un signe de l'oblit de l'ésser? Podem sospitar que aquesta destinació no es basa que merament hagi estat omesa pel pensament humà, o tampoc en què fos reduïda la capacitat del pensament occidental primitiu. La diferenciació de ''essentia ''(quiditat) i ''existentia ''(«realitat») oculta en la seva originació essencial, domina la destinació de tota la història d'occident i de la història determinada per l'europeu» ([[Recurs:Heidegger: l'oblit de l'ésser i la crítica a l'existencialisme|veg. text]]). |
{{Etiqueta | {{Etiqueta |
Revisió del 19:50, 16 set 2017
(del llatí quidditas, essència)
Aquest terme va ser introduït en les traduccions llatines del segle XII de les obres d'Aristòtil que, al seu torn, es basaven en les traduccions àrabs. El terme quidditas traduïa la paraula àrab mâhiyya, que va ser usada per Avicenna per traduir l'expressió grega aristotèlica τό τί ήν είναι (to tu en einai), traduïda al llatí per quod quid erad esse, que respon a la pregunta quid est? amb «la cosa per la qual un ésser és el que és». D'aquesta manera la paraula quidditas es pot traduir per essència. La noció de quidditat entesa com a essència, es relacionava amb la problemàtica medieval de la distinció entre l'essència i l'existència. Tomàs d'Aquino empra la noció com a sinònim d'essència entesa com a forma que determina la matèria.
La distinció entre quidditas (essència) i existència és estudiada per Heidegger en el context de la seva concepció de l'oblit del ser, i sobre ella diu que «No és això –el que esdevé en la diferència entre essència i existència– un signe de l'oblit de l'ésser? Podem sospitar que aquesta destinació no es basa que merament hagi estat omesa pel pensament humà, o tampoc en què fos reduïda la capacitat del pensament occidental primitiu. La diferenciació de essentia (quiditat) i existentia («realitat») oculta en la seva originació essencial, domina la destinació de tota la història d'occident i de la història determinada per l'europeu» (veg. text).