Diferència entre revisions de la pàgina «Veritats eternes»
De Wikisofia
m (bot: - l' [[escolàstica, + l'[[escolàstica,) |
m (bot: -veure exemple +veg. exemple) |
||
| Línia 1: | Línia 1: | ||
{{ConcepteWiki}} | {{ConcepteWiki}} | ||
| − | Expressió pròpia d'[[Autor:Agustí d'Hipona, sant|Agustí d'Hipona]] ([[Recurs:Agustí d'Hipona: les veritats eternes|veg. text]]), que aplica als coneixements necessaris i universals que la ment troba en si mateixa: ja que són veritats necessàries, són immutables i, per aquesta raó, són eternes. Són veritats referents al món sensible, anteriors a l'exercici de la raó i d'origen [[transcendent|transcendent]]. Apunten a «la Veritat», personificada en [[Déu|Déu]] ([[Bibliografia:Cita de Sant Agustí| | + | Expressió pròpia d'[[Autor:Agustí d'Hipona, sant|Agustí d'Hipona]] ([[Recurs:Agustí d'Hipona: les veritats eternes|veg. text]]), que aplica als coneixements necessaris i universals que la ment troba en si mateixa: ja que són veritats necessàries, són immutables i, per aquesta raó, són eternes. Són veritats referents al món sensible, anteriors a l'exercici de la raó i d'origen [[transcendent|transcendent]]. Apunten a «la Veritat», personificada en [[Déu|Déu]] ([[Bibliografia:Cita de Sant Agustí|veg. exemple]]). Aquesta noció enllaça amb la també agustiniana de les «deas divines, que són les i[[Autor:Plató|deas platòniques]] situades pel [[neoplatonisme|neoplatonisme]] en la ment divina, i amb la [[il·luminació, teoria de la|teoria de la il·luminació]] interior, com a via d'accés a la veritat. Encara que la tradició filosòfica posterior, sobretot l'[[escolàstica, escolasticisme|escolàstica]] i el [[racionalisme|racionalisme]], va utilitzar aquest concepte, en la pràctica s'assimila, definitivament, al concepte d'[[analiticitat|analiticitat]]. |
Revisió del 11:56, 22 ago 2017
Expressió pròpia d'Agustí d'Hipona (veg. text), que aplica als coneixements necessaris i universals que la ment troba en si mateixa: ja que són veritats necessàries, són immutables i, per aquesta raó, són eternes. Són veritats referents al món sensible, anteriors a l'exercici de la raó i d'origen transcendent. Apunten a «la Veritat», personificada en Déu (veg. exemple). Aquesta noció enllaça amb la també agustiniana de les «deas divines, que són les ideas platòniques situades pel neoplatonisme en la ment divina, i amb la teoria de la il·luminació interior, com a via d'accés a la veritat. Encara que la tradició filosòfica posterior, sobretot l'escolàstica i el racionalisme, va utilitzar aquest concepte, en la pràctica s'assimila, definitivament, al concepte d'analiticitat.
Veure termes relacionats.