Diferència entre revisions de la pàgina «Presoner, dilema del»
De Wikisofia
m (bot: -vegeu el text +veg. text) |
|||
| Línia 2: | Línia 2: | ||
Situació paradigmàtica en la [[teoria de la decisió|teoria de la decisió]] i la [[teoria de jocs|teoria de jocs]], en la qual se suposa que dos presoners, acusats d'un determinat crim sense proves suficients per condemnar-los, han de decidir, seguint el consell dels seus advocats i amb la promesa d'una important reducció de la pena, si es determinen a confessar el seu crim o a callar. | Situació paradigmàtica en la [[teoria de la decisió|teoria de la decisió]] i la [[teoria de jocs|teoria de jocs]], en la qual se suposa que dos presoners, acusats d'un determinat crim sense proves suficients per condemnar-los, han de decidir, seguint el consell dels seus advocats i amb la promesa d'una important reducció de la pena, si es determinen a confessar el seu crim o a callar. | ||
| − | Si tots dos confessen se'ls redueix la pena, però si cap d'ells confessa la pena és molt més lleugera. La [[racionalitat|racionalitat]] particular de cadascun els impulsa a adoptar una [[decisió|decisió]] | + | Si tots dos confessen se'ls redueix la pena, però si cap d'ells confessa la pena és molt més lleugera. La [[racionalitat|racionalitat]] particular de cadascun els impulsa a adoptar una [[decisió|decisió]] –la de confessar– menys avantatjosa, menys racional per tant, de la qual podrien prendre si es posessin d'acord; recorren a l'«estratègia del maximin», que tracta d'assegurar la millor de les possibles situacions pitjors. El cas sembla il·lustrar situacions de la vida real ([[Recurs:Sainsbury, R.M.: el dilema del presoner|veg. text]]). |
{{Etiqueta|Etiqueta=Lògica}}{{InfoWiki}} | {{Etiqueta|Etiqueta=Lògica}}{{InfoWiki}} | ||
Revisió del 19:50, 16 set 2017
Situació paradigmàtica en la teoria de la decisió i la teoria de jocs, en la qual se suposa que dos presoners, acusats d'un determinat crim sense proves suficients per condemnar-los, han de decidir, seguint el consell dels seus advocats i amb la promesa d'una important reducció de la pena, si es determinen a confessar el seu crim o a callar.
Si tots dos confessen se'ls redueix la pena, però si cap d'ells confessa la pena és molt més lleugera. La racionalitat particular de cadascun els impulsa a adoptar una decisió –la de confessar– menys avantatjosa, menys racional per tant, de la qual podrien prendre si es posessin d'acord; recorren a l'«estratègia del maximin», que tracta d'assegurar la millor de les possibles situacions pitjors. El cas sembla il·lustrar situacions de la vida real (veg. text).