Causalitat i determinisme

El determinisme és l'aplicació del principi de causalitat a tota naturalesa, d'on es dedueix que un fenomen natural procedeix sempre necessàriament d'una causa determinada o d'un determinat conjunt de causes. La física clàssica, desenvolupada a partir de les idees de Galileu i Newton, és determinista, ja que tota explicació física es basa en la determinació de la causa mecànica que produeix (la variació en el moviment o velocitat de) un fenomen; coneguda la causa, el fenomen resulta previsible o predicible, de la mateixa manera que, coneixent l'estat d'un sistema en un moment donat, t1, és possible saber l'estat del sistema en qualsevol moment futur, t2 (vegeu la cita). Laplace va expressar aquest determinisme suposant una intel·ligència omnipotent que, coneixent en un instant determinat totes les variables que intervenen en els moviments de qualsevol cos, és capaç de preveure i predir amb exactitud absoluta qualsevol fenomen per a qualsevol altre instant determinat. No obstant això, la física de les partícules atòmiques ha restringit el camp d'aplicació de la causalitat. Mentre que la mecànica newtoniana és mecanicista i determinista, la física quàntica de Max Planck, la teoria de la relativitat especial d'Einstein aplicada a les partícules elementals i el principi d'indeterminació de Heisenberg obliguen a dir que, per a la física moderna, els fenòmens físics són, almenys en el seu aspecte subatòmic, indeterministes.

Hi ha autors que prefereixen referir-se a una limitació de les lleis causals en la naturalesa, provocada per la nova física atòmica, però en cap cas a una anul·lació o restricció del determinisme universal, basant-se en la distinció que ha d'establir-se entre determinisme causal (tot està sotmès a causes) i determinisme general (tot està sotmès a lleis; vegeu el text). El problema fonamental que planteja el determinisme és si ha d'aplicar-se també al món humà, interferint així amb el problema de la llibertat.

Veure termes relacionats.