Diferència entre revisions de la pàgina «Dicotomia»
De Wikisofia
m (bot: -veure text +vegeu el text) |
m (bot: -vegeu el text +veg. text) |
||
Línia 9: | Línia 9: | ||
</div> | </div> | ||
− | Les diferents subdivisions li permeten a Plató, alguna cosa artificiosament, arribar a una definició d'un concepte que es construeix recollint aquells elements que no han quedat exclosos en la dicotomia, i que es considera que componen les [[característiques definitòries|característiques definitòries]] ([[Recurs:Cita de Plató 1|veure exemple]]). [[Autor:Aristòtil|Aristòtil]] considera aquesta manera de classificar deficient i no apta, per exemple, per a les classificacions d'animals, atès que una classe i el seu complement no caracteritzen degudament els diversos elements d'una [[classificació|classificació]] ([[Recurs:Plató: la diàiresi| | + | Les diferents subdivisions li permeten a Plató, alguna cosa artificiosament, arribar a una definició d'un concepte que es construeix recollint aquells elements que no han quedat exclosos en la dicotomia, i que es considera que componen les [[característiques definitòries|característiques definitòries]] ([[Recurs:Cita de Plató 1|veure exemple]]). [[Autor:Aristòtil|Aristòtil]] considera aquesta manera de classificar deficient i no apta, per exemple, per a les classificacions d'animals, atès que una classe i el seu complement no caracteritzen degudament els diversos elements d'una [[classificació|classificació]] ([[Recurs:Plató: la diàiresi|veg. text]] 1 i [[Recurs:Plató: divisions i dialèctica|text]] 2 ). |
{{Etiqueta | {{Etiqueta |
Revisió del 23:13, 9 ago 2017
(del grec διχοτομία, dikhotomía, divisió en dues)
Manera simple de dividir o classificar conceptes que consisteix a dividir una classe d'ells en altres dues amb dominis excloents, que la seva summa abasta la totalitat de la classe anterior. En Plató, apareix com un dels seus mètodes de separació o diàiresi, dividint, per exemple, la classe A en les classes B i no-B (classe complemento), dividint la classe que queda a la dreta segons una nova divisió dicotòmica, i així successivament.
Les diferents subdivisions li permeten a Plató, alguna cosa artificiosament, arribar a una definició d'un concepte que es construeix recollint aquells elements que no han quedat exclosos en la dicotomia, i que es considera que componen les característiques definitòries (veure exemple). Aristòtil considera aquesta manera de classificar deficient i no apta, per exemple, per a les classificacions d'animals, atès que una classe i el seu complement no caracteritzen degudament els diversos elements d'una classificació (veg. text 1 i text 2 ).