Diferència entre revisions de la pàgina «Daimon»
De Wikisofia
m (Text de reemplaçament - " text]] )" a " text]])") |
m (bot: -veure text +veg. text) |
||
| Línia 2: | Línia 2: | ||
([[Grec::Δαίμων]] , és tant la divinitat com la destinació) En l'antiga Grècia, usat en singular, espècie de divinitat que intervé en el [[destí|destí]] dels humans; en plural, déus menors, éssers superiors o ànimes dels morts. En tots dos casos el seu sentit és vague. El seu derivat ''to daimonion ''significa unes vegades «el diví»; unes altres, el «demoníac», fatal i sobrehumano. Observi's que de la mateixa arrel procedeix [[Grec::εὐδαιμονία]], la felicitat. | ([[Grec::Δαίμων]] , és tant la divinitat com la destinació) En l'antiga Grècia, usat en singular, espècie de divinitat que intervé en el [[destí|destí]] dels humans; en plural, déus menors, éssers superiors o ànimes dels morts. En tots dos casos el seu sentit és vague. El seu derivat ''to daimonion ''significa unes vegades «el diví»; unes altres, el «demoníac», fatal i sobrehumano. Observi's que de la mateixa arrel procedeix [[Grec::εὐδαιμονία]], la felicitat. | ||
| − | [[Autor:Plató|Plató]] i [[Autor:Xenofont|Xenofont]] parlen repetides vegades del ''daimon ''de [[Autor:Sòcrates|Sòcrates]], que segons les diverses versions es tradueix com a «déu», «dimoni», «follet» o simplement «veu interior» ([[Recurs:Tovar, Antonio: el dimoni de Sòcrates| | + | [[Autor:Plató|Plató]] i [[Autor:Xenofont|Xenofont]] parlen repetides vegades del ''daimon ''de [[Autor:Sòcrates|Sòcrates]], que segons les diverses versions es tradueix com a «déu», «dimoni», «follet» o simplement «veu interior» ([[Recurs:Tovar, Antonio: el dimoni de Sòcrates|veg. text]]). |
{{Esdeveniment | {{Esdeveniment | ||
Revisió del 20:44, 9 ago 2017
(Δαίμων , és tant la divinitat com la destinació) En l'antiga Grècia, usat en singular, espècie de divinitat que intervé en el destí dels humans; en plural, déus menors, éssers superiors o ànimes dels morts. En tots dos casos el seu sentit és vague. El seu derivat to daimonion significa unes vegades «el diví»; unes altres, el «demoníac», fatal i sobrehumano. Observi's que de la mateixa arrel procedeix εὐδαιμονία, la felicitat.
Plató i Xenofont parlen repetides vegades del daimon de Sòcrates, que segons les diverses versions es tradueix com a «déu», «dimoni», «follet» o simplement «veu interior» (veg. text).