Diferència entre revisions de la pàgina «Sil·logisme»
De Wikisofia
m (Text de reemplaçament - " text]] )" a " text]])") |
m (bot: -veure text +veg. text) |
||
| Línia 2: | Línia 2: | ||
<small>(del grec [[Grec::συλλογισμός]], raonament, de [[Grec::συν]], amb, i [[Grec::λογιζομαι]], raonar)</small> | <small>(del grec [[Grec::συλλογισμός]], raonament, de [[Grec::συν]], amb, i [[Grec::λογιζομαι]], raonar)</small> | ||
| − | El [[raonament|raonament]] tal com ho defineix [[Autor:Aristòtil|Aristòtil]]. Es compon de dos enunciats, anomenats [[premisses|premisses]] i un altre enunciat anomenat [[conclusió|conclusió]]. El seu estudi, anomenat [[sil·logística|sil·logística]], ha constituït la part més important i coneguda de la [[lògica|lògica]] tradicional. Aristòtil ho defineix com aquella argumentació en la qual, si les premisses són veritables, la conclusió ha de tenir-se necessàriament per veritable ([[Recurs:Aristòtil: el sil·logisme| | + | El [[raonament|raonament]] tal com ho defineix [[Autor:Aristòtil|Aristòtil]]. Es compon de dos enunciats, anomenats [[premisses|premisses]] i un altre enunciat anomenat [[conclusió|conclusió]]. El seu estudi, anomenat [[sil·logística|sil·logística]], ha constituït la part més important i coneguda de la [[lògica|lògica]] tradicional. Aristòtil ho defineix com aquella argumentació en la qual, si les premisses són veritables, la conclusió ha de tenir-se necessàriament per veritable ([[Recurs:Aristòtil: el sil·logisme|veg. text]]). |
Veure [[lògica, història de la|història de la lògica]]. | Veure [[lògica, història de la|història de la lògica]]. | ||
Revisió del 20:47, 9 ago 2017
(del grec συλλογισμός, raonament, de συν, amb, i λογιζομαι, raonar)
El raonament tal com ho defineix Aristòtil. Es compon de dos enunciats, anomenats premisses i un altre enunciat anomenat conclusió. El seu estudi, anomenat sil·logística, ha constituït la part més important i coneguda de la lògica tradicional. Aristòtil ho defineix com aquella argumentació en la qual, si les premisses són veritables, la conclusió ha de tenir-se necessàriament per veritable (veg. text).
Veure història de la lògica.