Diferència entre revisions de la pàgina «Esperit objectiu»
De Wikisofia
m (bot: - i la [[moralitat + i l'[[moralitat) |
(Vegeu) |
||
| Línia 5: | Línia 5: | ||
Aquesta fase, respecte de l'anterior de l'esperit subjectiu, representa la seva negació dialèctica, que serà superada, també dialècticament, per la de l'[[esperit absolut|esperit absolut]]. | Aquesta fase, respecte de l'anterior de l'esperit subjectiu, representa la seva negació dialèctica, que serà superada, també dialècticament, per la de l'[[esperit absolut|esperit absolut]]. | ||
| − | <center> | + | <center>Vegeu gràfic ↓</center> |
<div class='mw-collapsible mw-collapsed'> | <div class='mw-collapsible mw-collapsed'> | ||
<center>[[File:HegelEspiritu.PNG]]</center> | <center>[[File:HegelEspiritu.PNG]]</center> | ||
Revisió de 22:45, 17 maig 2018
En la filosofia de l'esperit de Hegel, la segona de les fases, després de la de l'esperit subjectiu, per les quals transcorre el desenvolupament de l'esperit, unit a la naturalesa. Convertit ja en subjecte, lliure, l'esperit es relaciona amb l'exterior, on ha de realitzar la seva llibertat i on l'esperit es converteix en objecte, recorrent tres etapes: el dret, la moralitat i l'eticitat. Representa aquesta etapa el lliure joc que s'institueix entre la llibertat i la raó en la història i en la societat. En aquesta noció d'esperit objectiu es funda la posterior, deguda a Dilthey, de ciències de l'esperit, l'objecte del qual d'estudi són, precisament, les objectivacions de l'esperit humà.
Aquesta fase, respecte de l'anterior de l'esperit subjectiu, representa la seva negació dialèctica, que serà superada, també dialècticament, per la de l'esperit absolut.
