Diferència entre revisions de la pàgina «Escola d'Atenes»
De Wikisofia
m (bot: - porta la ''Ètica'' + porta l{{'}}''Ètica'') |
m (bot: - Edessi), la [[Alexandria, + Edessi), l'[[Alexandria,) |
||
| Línia 1: | Línia 1: | ||
{{ConcepteWiki}} | {{ConcepteWiki}} | ||
| − | Nom amb el qual és coneguda l'escola neoplatònica d'Atenes a partir de l'època de l'anomenat [[platonisme mitjà|platonisme mitjà]]. Els seus membres van prosseguir el [[neoplatonisme|neoplatonisme]] de [[Autor:Plotí|Plotí]] i la seva escola, però van tenir una marcada tendència cap a la conciliació entre [[Autor:Plató|Plató]] i [[Autor:Aristòtil|Aristòtil]]. En general, van escriure comentaris aristotèlics de tendència platònica. L'Escola, juntament amb totes les d'Atenes, va ser tancada per Justinià l'any 529. Els seus principals representants van ser: Plutarc d'Atenes, Sirià, Domnino, [[Autor:Procle|Procle]], Damasci, Priscià i [[Autor:Simplici|Simplici]]. Ajunto l'escola siriana (el principal representant de la qual és [[Autor:Jàmblic|Jàmblic]], deixeble de [[Autor:Porfiri|Porfiri]]), l'escola de Pèrgam (fundada per Edessi), | + | Nom amb el qual és coneguda l'escola neoplatònica d'Atenes a partir de l'època de l'anomenat [[platonisme mitjà|platonisme mitjà]]. Els seus membres van prosseguir el [[neoplatonisme|neoplatonisme]] de [[Autor:Plotí|Plotí]] i la seva escola, però van tenir una marcada tendència cap a la conciliació entre [[Autor:Plató|Plató]] i [[Autor:Aristòtil|Aristòtil]]. En general, van escriure comentaris aristotèlics de tendència platònica. L'Escola, juntament amb totes les d'Atenes, va ser tancada per Justinià l'any 529. Els seus principals representants van ser: Plutarc d'Atenes, Sirià, Domnino, [[Autor:Procle|Procle]], Damasci, Priscià i [[Autor:Simplici|Simplici]]. Ajunto l'escola siriana (el principal representant de la qual és [[Autor:Jàmblic|Jàmblic]], deixeble de [[Autor:Porfiri|Porfiri]]), l'escola de Pèrgam (fundada per Edessi), l'[[Alexandria, escola d'|escola d'Alexandria]] i altres autors de l'occident llatí, formen el nucli principal del neoplatonisme. |
D'altra banda, també es coneix amb aquest nom un cèlebre quadre de Rafael que representa la majoria dels principals filòsofs grecs, que emmarquen les figures centrals de Plató, que porta el ''Timeu'' sota el braç i assenyala amb un dit cap al cel, i Aristòtil, que porta l{{'}}''Ètica'' i estén el palmell de la mà cap a terra. Mentre el gest de Plató assenyala cap al ''cel'' de les idees, el d'Aristòtil vol simbolitzar el seu major empirisme. | D'altra banda, també es coneix amb aquest nom un cèlebre quadre de Rafael que representa la majoria dels principals filòsofs grecs, que emmarquen les figures centrals de Plató, que porta el ''Timeu'' sota el braç i assenyala amb un dit cap al cel, i Aristòtil, que porta l{{'}}''Ètica'' i estén el palmell de la mà cap a terra. Mentre el gest de Plató assenyala cap al ''cel'' de les idees, el d'Aristòtil vol simbolitzar el seu major empirisme. | ||
Revisió de 13:23, 17 abr 2017
Nom amb el qual és coneguda l'escola neoplatònica d'Atenes a partir de l'època de l'anomenat platonisme mitjà. Els seus membres van prosseguir el neoplatonisme de Plotí i la seva escola, però van tenir una marcada tendència cap a la conciliació entre Plató i Aristòtil. En general, van escriure comentaris aristotèlics de tendència platònica. L'Escola, juntament amb totes les d'Atenes, va ser tancada per Justinià l'any 529. Els seus principals representants van ser: Plutarc d'Atenes, Sirià, Domnino, Procle, Damasci, Priscià i Simplici. Ajunto l'escola siriana (el principal representant de la qual és Jàmblic, deixeble de Porfiri), l'escola de Pèrgam (fundada per Edessi), l'escola d'Alexandria i altres autors de l'occident llatí, formen el nucli principal del neoplatonisme.
D'altra banda, també es coneix amb aquest nom un cèlebre quadre de Rafael que representa la majoria dels principals filòsofs grecs, que emmarquen les figures centrals de Plató, que porta el Timeu sota el braç i assenyala amb un dit cap al cel, i Aristòtil, que porta l'Ètica i estén el palmell de la mà cap a terra. Mentre el gest de Plató assenyala cap al cel de les idees, el d'Aristòtil vol simbolitzar el seu major empirisme.
