Diferència entre revisions de la pàgina «Misteris, religions dels»
De Wikisofia
m (Text de reemplaçament - "misteri.gif" a "misterio.gif") |
m (bot: - l'època helenista) + l'època hel·lenista)) |
||
| Línia 1: | Línia 1: | ||
{{ConcepteWiki}} | {{ConcepteWiki}} | ||
[[File:ceres.gif|thumb|Ceres]] | [[File:ceres.gif|thumb|Ceres]] | ||
| − | Nom que es dóna a un tipus de [[religió, filosofia de la|religió]] popular, comuna a Grècia (en l'època | + | Nom que es dóna a un tipus de [[religió, filosofia de la|religió]] popular, comuna a Grècia (en l'època hel·lenista) i Roma. Les religions mistèriques es caracteritzen per un conjunt de cerimònies i [[ritu|ritus]], que celebraven substancialment la [[mort|mort]] i resurrecció d'algun déu, identificat amb la [[naturalesa|naturalesa]] o algun dels seus aspectes, als quals els creients i els iniciats, això és, els prèviament instruïts, prenien part com a mitjà de purificació i d'unió amb la divinitat. La iniciació a aquests ritus tenia com a contrapartida el caràcter secret o més o menys ocult dels mateixos (en grec ''mysterion'', significa «tancar els ulls o la boca»). |
Entre les principals religions mistèriques s'estan els misteris eleusinos (d'Eleusis, ciutat propera a Atenes), els de Isis-Osiris, Cibeles-Atis i els [[orfisme|òrficos]], els quals celebraven i promovien, substancialment la resurrecció personal, fundant-se en ritus de renovació de la naturalesa (les estacions). | Entre les principals religions mistèriques s'estan els misteris eleusinos (d'Eleusis, ciutat propera a Atenes), els de Isis-Osiris, Cibeles-Atis i els [[orfisme|òrficos]], els quals celebraven i promovien, substancialment la resurrecció personal, fundant-se en ritus de renovació de la naturalesa (les estacions). | ||
Revisió del 14:15, 17 abr 2017
Nom que es dóna a un tipus de religió popular, comuna a Grècia (en l'època hel·lenista) i Roma. Les religions mistèriques es caracteritzen per un conjunt de cerimònies i ritus, que celebraven substancialment la mort i resurrecció d'algun déu, identificat amb la naturalesa o algun dels seus aspectes, als quals els creients i els iniciats, això és, els prèviament instruïts, prenien part com a mitjà de purificació i d'unió amb la divinitat. La iniciació a aquests ritus tenia com a contrapartida el caràcter secret o més o menys ocult dels mateixos (en grec mysterion, significa «tancar els ulls o la boca»).
Entre les principals religions mistèriques s'estan els misteris eleusinos (d'Eleusis, ciutat propera a Atenes), els de Isis-Osiris, Cibeles-Atis i els òrficos, els quals celebraven i promovien, substancialment la resurrecció personal, fundant-se en ritus de renovació de la naturalesa (les estacions).
En els misteris de Dionís es buscava la unió amb el déu a través d'un èxtasi aconseguit amb la dansa i el vi. Els misteris de Mitra, la religió d'origen persa preferida pels soldats romans, celebren (i així anticipaven) la salvació mitjançant el sacrifici d'un toro, símbol de la fecunditat.
