Diferència entre revisions de la pàgina «Leviatan»
De Wikisofia
m (Text de reemplaçament - "Leviatán" a "Leviatan") |
|||
Línia 2: | Línia 2: | ||
[[File:leviath.gif|thumb|Portada del Leviatan de Thomas Hobbes]] | [[File:leviath.gif|thumb|Portada del Leviatan de Thomas Hobbes]] | ||
Nom d'un monstre gegantesc i invencible citat en la [[Bíblia|Bíblia]] (llibre de Job), | Nom d'un monstre gegantesc i invencible citat en la [[Bíblia|Bíblia]] (llibre de Job), | ||
− | ([[Recurs:cita de la Bíblia: el Leviatan|veure cita]]). En la història de la filosofia aquest nom va associat a l'obra escrita per [[Autor:Hobbes, Thomas|Thomas Hobbes]], en la qual aquest autor formula els elements centrals de la seva filosofia política. Aquest llibre, titulat, doncs, '' | + | ([[Recurs:cita de la Bíblia: el Leviatan|veure cita]]). En la història de la filosofia aquest nom va associat a l'obra escrita per [[Autor:Hobbes, Thomas|Thomas Hobbes]], en la qual aquest autor formula els elements centrals de la seva filosofia política. Aquest llibre, titulat, doncs, ''Leviatan ''(o ''Leviathan'')'','' va ser escrit en 1651, i, en ell, Hobbes compara a l'Estat amb un gran organisme compost per tots els individus que formen la comunitat. La teoria política de Hobbes defensa la monarquia absoluta, encara que afirma que cada home té uns drets individuals i que la societat procedeix d'un [[contracte social |contracte social]], raó per la qual el poder no emana de [[Déu|Déu]], sinó que el seu origen és estrictament social i d'origen racional. En [[estat de naturalesa|estat de naturalesa]], i abans de l'existència de la societat i l'[[estat|Estat]], l'home no té cap limitació a la seva [[llibertat|llibertat]] però, a canvi, viu en una contínua inseguretat, ja que tot home és [[egoisme|egoista]] i es guia pel simple instint de conservació i el desig de domini sobre els altres. |
[[File:hobbes4.gif|thumb|Thomas Hobbes]] | [[File:hobbes4.gif|thumb|Thomas Hobbes]] | ||
− | En aquesta situació, l'home, en mancar de lleis i estructures de govern, «és un llop per a l'home» ([[homo homini lupus|homo homini lupus]]). D'aquí la necessitat d'un contracte o pacte social que posi fi a aquesta situació i permeti als homes guanyar seguretat a canvi de cedir part de la seva llibertat i els seus drets al governant, que apareix com el dipositari dels drets de la col·lectivitat. No obstant això, si el governant no és capaç de proporcionar seguretat a la col·lectivitat, els membres d'aquesta poden considerar trencat el pacte i deposar-ho. L'Estat, llavors, és com un gegantesc home artificial, com '' | + | En aquesta situació, l'home, en mancar de lleis i estructures de govern, «és un llop per a l'home» ([[homo homini lupus|homo homini lupus]]). D'aquí la necessitat d'un contracte o pacte social que posi fi a aquesta situació i permeti als homes guanyar seguretat a canvi de cedir part de la seva llibertat i els seus drets al governant, que apareix com el dipositari dels drets de la col·lectivitat. No obstant això, si el governant no és capaç de proporcionar seguretat a la col·lectivitat, els membres d'aquesta poden considerar trencat el pacte i deposar-ho. L'Estat, llavors, és com un gegantesc home artificial, com ''Leviatan'', compost per tots els individus, instaurat per defensar a l'home natural, que sense l'existència d'aquest Estat estaria condemnat a la guerra civil permanent ([[Recurs:cita de Hobbes: Leviatan|veure cita]]). Aquest Estat està, doncs, engendrat pel mateix home. No és natural, sinó artificial, com a artificial és una [[màquina|màquina]]. Aquest estat absolutista o Leviatan, meitat monstre, meitat déu, és «el ''déu mortal'' al que devem, sota el ''Déu immortal'', la nostra pau i la nostra defensa» (''Leviatan,'' 2, 17). |
− | A més del '' | + | A més del ''Leviatan'' (publicat en 1651) Hobbes va dedicar a l'estudi de l'Estat altres textos importants: ''Els elements de la llei'' (1640) i ''De cive'' (1642). |
Revisió del 23:00, 18 jul 2015
Nom d'un monstre gegantesc i invencible citat en la Bíblia (llibre de Job), (veure cita). En la història de la filosofia aquest nom va associat a l'obra escrita per Thomas Hobbes, en la qual aquest autor formula els elements centrals de la seva filosofia política. Aquest llibre, titulat, doncs, Leviatan (o Leviathan), va ser escrit en 1651, i, en ell, Hobbes compara a l'Estat amb un gran organisme compost per tots els individus que formen la comunitat. La teoria política de Hobbes defensa la monarquia absoluta, encara que afirma que cada home té uns drets individuals i que la societat procedeix d'un contracte social, raó per la qual el poder no emana de Déu, sinó que el seu origen és estrictament social i d'origen racional. En estat de naturalesa, i abans de l'existència de la societat i l'Estat, l'home no té cap limitació a la seva llibertat però, a canvi, viu en una contínua inseguretat, ja que tot home és egoista i es guia pel simple instint de conservació i el desig de domini sobre els altres.
En aquesta situació, l'home, en mancar de lleis i estructures de govern, «és un llop per a l'home» (homo homini lupus). D'aquí la necessitat d'un contracte o pacte social que posi fi a aquesta situació i permeti als homes guanyar seguretat a canvi de cedir part de la seva llibertat i els seus drets al governant, que apareix com el dipositari dels drets de la col·lectivitat. No obstant això, si el governant no és capaç de proporcionar seguretat a la col·lectivitat, els membres d'aquesta poden considerar trencat el pacte i deposar-ho. L'Estat, llavors, és com un gegantesc home artificial, com Leviatan, compost per tots els individus, instaurat per defensar a l'home natural, que sense l'existència d'aquest Estat estaria condemnat a la guerra civil permanent (veure cita). Aquest Estat està, doncs, engendrat pel mateix home. No és natural, sinó artificial, com a artificial és una màquina. Aquest estat absolutista o Leviatan, meitat monstre, meitat déu, és «el déu mortal al que devem, sota el Déu immortal, la nostra pau i la nostra defensa» (Leviatan, 2, 17).
A més del Leviatan (publicat en 1651) Hobbes va dedicar a l'estudi de l'Estat altres textos importants: Els elements de la llei (1640) i De cive (1642).