Diferència entre revisions de la pàgina «De dicto, de re»
De Wikisofia
m (Text de reemplaçament - "actitud(és) proposicional(és)" a "Actitud(s) proposicional(s)") |
|||
| Línia 4: | Línia 4: | ||
Distinció, d'origen medieval que s'estableix sobre dues possibles maneres de parlar, pensar, o creure sobre alguna cosa, quan es manifesten en un [[enunciat|enunciat]] que, per l'ús de determinats verbs, com ''saber, creure, opinar, sostenir, afirmar, voler, dubtar'', etc., resulta ambigu. L' [[ambigüitat|ambigüitat]], en aquests casos, és de tipus semàntic o de tipus lògic. | Distinció, d'origen medieval que s'estableix sobre dues possibles maneres de parlar, pensar, o creure sobre alguna cosa, quan es manifesten en un [[enunciat|enunciat]] que, per l'ús de determinats verbs, com ''saber, creure, opinar, sostenir, afirmar, voler, dubtar'', etc., resulta ambigu. L' [[ambigüitat|ambigüitat]], en aquests casos, és de tipus semàntic o de tipus lògic. | ||
| − | L'ambigüitat [[semàntica|semàntica]] prové que, amb frases construïdes amb aquests verbs que expressen una creença o una [[ | + | L'ambigüitat [[semàntica|semàntica]] prové que, amb frases construïdes amb aquests verbs que expressen una creença o una [[Actitud(s) proposicional(s)|actitud proposicional]], resulta possible una doble interpretació. Així, en «Ana creu que l'home que li envia flors cada 23 d'abril és un antic company d'escola», es pot dubtar sobre si l'expressió «l'home que li envia flors cada 23 d'abril» denota a algú a qui Anna coneix ''realment ''i de qui pensa que és antic company d'escola (interpretació ''de re, ''perquè la creença versa sobre l' ''home ''que coneix realment), o bé no denota a ningú conegut per Anna i aquesta pensa que només el seu antic company d'escola és capaç d'enviar-li flors cada any (interpretació ''de dicto'', perquè la creença versa sobre la ''frase'' i la connexió de tots dos conceptes). |
En la [[formalització|formalització]] d'aquestes expressions pot produir-se ambigüitat lògica. | En la [[formalització|formalització]] d'aquestes expressions pot produir-se ambigüitat lògica. | ||
Revisió del 18:30, 16 abr 2015
(en llatí, sobre el que s'ha dit o sobre el llenguatge i sobre la cosa, respectivament)
Distinció, d'origen medieval que s'estableix sobre dues possibles maneres de parlar, pensar, o creure sobre alguna cosa, quan es manifesten en un enunciat que, per l'ús de determinats verbs, com saber, creure, opinar, sostenir, afirmar, voler, dubtar, etc., resulta ambigu. L' ambigüitat, en aquests casos, és de tipus semàntic o de tipus lògic.
L'ambigüitat semàntica prové que, amb frases construïdes amb aquests verbs que expressen una creença o una actitud proposicional, resulta possible una doble interpretació. Així, en «Ana creu que l'home que li envia flors cada 23 d'abril és un antic company d'escola», es pot dubtar sobre si l'expressió «l'home que li envia flors cada 23 d'abril» denota a algú a qui Anna coneix realment i de qui pensa que és antic company d'escola (interpretació de re, perquè la creença versa sobre l' home que coneix realment), o bé no denota a ningú conegut per Anna i aquesta pensa que només el seu antic company d'escola és capaç d'enviar-li flors cada any (interpretació de dicto, perquè la creença versa sobre la frase i la connexió de tots dos conceptes).
En la formalització d'aquestes expressions pot produir-se ambigüitat lògica.
Aclariment.
L'ambigüitat lògica prové de les diverses maneres de simbolitzar (pròpiament amb ajuda de la lògica modal) aquestes frases semànticament ambigües (sobretot pel problema de l'abast dels operadors lògics: quantificadors i operadors modals). Així, la frase citada pot interpretar-se també de dues maneres:
- «Hi ha un i només un x que envia flors a Anna cada 23 d'abril i Anna creu que x és el seu company d'escola»; o bé:
- «Anna creu que hi ha un i només un x que li envia flors cada 23 d'abril i que aquest x és el seu company d'escola».
En (1) la interpretació és de re, i el significat de la frases és que Anna sap qui li envia flors i d'ell suposa que el seu company d'escola.
En (2) la interpretació és de dicto, i el seu significat és que Anna suposa ambdues coses.