Relacions de producció

Karl Marx

Friedrich Engels

El concepte de relacions de producció (Produktionsverhältnisse), elaborat per Marx i Engels, designa les diferents relacions que s'estableixen entre els éssers humans en funció de les seves respectives situacions respecte de les forces productives. De manera general, aquesta noció es refereix, doncs, als mecanismes institucionals en seu si operen les força productives i, per tant, engloba les relacions que s'estableixen dins d'un procés productiu entre els propietaris dels mitjans de producció i els treballadors. Conceptualitza les relacions entre els homes, els mitjans de producció i els productes del treball i, per tant, és expressió de l'organització del procés productiu i del ja que ocupen les classes socials en el conjunt del modus de producció. Jurídicament s'expressen per les relacions de propietat. És un dels conceptes fonamentals del marxisme i del materialisme històric. El món material no depèn de cap força transcendent, ni de la ideologia, sinó que està ordenat per el modus de producció de la vida material humana en unes determinades relacions de producció, i la història és la successió de les diverses modus de producció.

Marx i Engels van centrar els seus estudis en la societat capitalista de la segona meitat del segle XIX. Segons ells, des de la perspectiva de l'estudi de les seves relacions de producció, aquesta societat es caracteritza pel fet que la burgesia posseeix els mitjans de producció i el proletariat només posseeix la força de treball, i aquesta estructura determina el conjunt de les relacions socials, així com la superestructura o estructura jurídic-política i ideològica (encara que aquesta determinació de la superestructura és complexa, i no es redueix a una mera determinació mecànica, sinó dialèctica). De fet, segons Marx, en la moderna societat capitalista les relacions de producció arriben a determinar el conjunt de totes les relacions socials, més fins i tot que les relacions de parentiu, ja que la mateixa estructura de la família està forjada sobre aquelles.

En el desenvolupament de la història, quan les relacions de producció entren en contradicció amb el desenvolupament de les forces productives, s'obre un període de revolució social (veure text ). Així, per exemple, en la França del segle XVIII, quan el desenvolupament de les forces productives (indústria, comerç, desenvolupament de la maquinària, etc., és a dir, el conjunt de les capacitats productives) ja permetia el desplegament de la societat capitalista, les relacions de producció encara estaven basades en estructures feudalizantes dominades per la noblesa del «ancien régime». Fruit d'aquesta contradicció va ser la Revolució Francesa. En l'època del gran desenvolupament del capitalisme, les relacions de producció fonamentals són les que s'estableixen entre capitalista (o burgès) i proletari, però les forces productives existents ja podrien donar lloc a una societat en la qual la producció estigués orientada a satisfer les necessitats de la gran majoria de la població en lloc de dirigir-se cap als interessos de la minoria posseïdora. Per això Marx pensava que, en aquesta societat, per desenvolupar les forces productives potencialment existents, és precisa una revolució social que acabi amb la relació d'explotació cabdal-treball.