Diferència entre revisions de la pàgina «Hilbert, David»
De Wikisofia
m (Text de reemplaçament - "completud" a "completesa") |
|||
| Línia 12: | Línia 12: | ||
En ''Fonaments de geometria'' (1899), ofereix una axiomatització de la geometria i a ell es deuen també els primers estudis sobre les propietats formals dels [[sistema axiomàtic|sistemes axiomàtics]]. | En ''Fonaments de geometria'' (1899), ofereix una axiomatització de la geometria i a ell es deuen també els primers estudis sobre les propietats formals dels [[sistema axiomàtic|sistemes axiomàtics]]. | ||
| − | En expressió de J. Dieudonné, Hilbert «ha ensenyat als matemàtics a pensar | + | En expressió de J. Dieudonné, Hilbert «ha ensenyat als matemàtics a pensar axiomàticament». Entre les seves obres destaquen: ''Fonaments de geometria'' (1899) i ''Elements de lògica teòrica'' (1928). |
{{ImatgePrincipal | {{ImatgePrincipal | ||
|Imatge=hilbert1.gif | |Imatge=hilbert1.gif | ||
Revisió del 20:06, 25 març 2015
Avís: El títol a mostrar «David Hilbert» sobreescriu l'anterior títol a mostrar «Hilbert, David».
Matemàtic i lògic alemany, nascut a Königsberg -la ciutat en què va néixer i va viure Kant-, professor en Gotinga. El seu nom va unit, sobretot, al de formalisme i al de metamatemática, ciència que ell funda i que pot entendre's com a «teoria de la demostració» o estudi dels sistemes matemàtics formalitzats, això és, freturosos de contingut significatiu. Durant els anys 1920-1930, es va dedicar a desenvolupar un programa de formalització del raonament matemàtic, amb l'esperança de provar sobretot la consistència de l'aritmètica elemental i la teoria de conjunts, esperança esvaïda, més tard, pel teorema de Gödel, pel que fa a una teoria aritmètica elemental.
En Fonaments de geometria (1899), ofereix una axiomatització de la geometria i a ell es deuen també els primers estudis sobre les propietats formals dels sistemes axiomàtics.
En expressió de J. Dieudonné, Hilbert «ha ensenyat als matemàtics a pensar axiomàticament». Entre les seves obres destaquen: Fonaments de geometria (1899) i Elements de lògica teòrica (1928).