Diferència entre revisions de la pàgina «Apetit»
De Wikisofia
m (Text de reemplaçament - "Auino" a "Aquino") |
m (Text de reemplaçament - " text]] )" a " text]])") |
||
| Línia 1: | Línia 1: | ||
{{ConcepteWiki}} | {{ConcepteWiki}} | ||
| − | (del llatí ''appetitus'', tendència natural, instint) Tendència o inclinació al [[bé |bé]] connatural, o [[desig|desig]] del bé que es busca com una fi. És terme tradicional basat en la [[psicologia|psicologia]] [[aristotelisme|aristotèlica]] de l'anàlisi de les tendències o desitjos dirigits a una fi. En l'Edat Mitjana, l' [[escolàstica, escolasticisme|Escolàstica]], en la seva anàlisi dels desitjos, distingia sobretot entre apetit concupiscible (tendència a aconseguir una fi sensible) i irascible (tendència a evitar un dany sensible), i entre apetit racional i sensitiu. [[Autor:Aquino, Tomàs d' (sant)|Tomàs d'Aquino]] distingeix entre apetit natural, el del menjar, per exemple, sensitiu i impulsat per la imaginació o la [[sensació|sensació]], i el racional, que és la determinació de la [[voluntat|voluntat]]. Entre els filòsofs moderns que mantenen encara punts de vista comunes amb els escolàstics, destaquen les profundes i renovadores concepcions psicològiques de [[Autor:Spinoza, Baruch d'|Spinoza]], per qui l'home sencer és apetit o desig ([[Recurs:Spinoza: perseverança en el ser|veure text]] ). | + | (del llatí ''appetitus'', tendència natural, instint) Tendència o inclinació al [[bé |bé]] connatural, o [[desig|desig]] del bé que es busca com una fi. És terme tradicional basat en la [[psicologia|psicologia]] [[aristotelisme|aristotèlica]] de l'anàlisi de les tendències o desitjos dirigits a una fi. En l'Edat Mitjana, l' [[escolàstica, escolasticisme|Escolàstica]], en la seva anàlisi dels desitjos, distingia sobretot entre apetit concupiscible (tendència a aconseguir una fi sensible) i irascible (tendència a evitar un dany sensible), i entre apetit racional i sensitiu. [[Autor:Aquino, Tomàs d' (sant)|Tomàs d'Aquino]] distingeix entre apetit natural, el del menjar, per exemple, sensitiu i impulsat per la imaginació o la [[sensació|sensació]], i el racional, que és la determinació de la [[voluntat|voluntat]]. Entre els filòsofs moderns que mantenen encara punts de vista comunes amb els escolàstics, destaquen les profundes i renovadores concepcions psicològiques de [[Autor:Spinoza, Baruch d'|Spinoza]], per qui l'home sencer és apetit o desig ([[Recurs:Spinoza: perseverança en el ser|veure text]]). |
{{Etiqueta|Etiqueta=Filosofia general}}{{Etiqueta|Etiqueta=Psicologia}}{{InfoWiki}} | {{Etiqueta|Etiqueta=Filosofia general}}{{Etiqueta|Etiqueta=Psicologia}}{{InfoWiki}} | ||
Revisió del 15:20, 1 juny 2017
(del llatí appetitus, tendència natural, instint) Tendència o inclinació al bé connatural, o desig del bé que es busca com una fi. És terme tradicional basat en la psicologia aristotèlica de l'anàlisi de les tendències o desitjos dirigits a una fi. En l'Edat Mitjana, l' Escolàstica, en la seva anàlisi dels desitjos, distingia sobretot entre apetit concupiscible (tendència a aconseguir una fi sensible) i irascible (tendència a evitar un dany sensible), i entre apetit racional i sensitiu. Tomàs d'Aquino distingeix entre apetit natural, el del menjar, per exemple, sensitiu i impulsat per la imaginació o la sensació, i el racional, que és la determinació de la voluntat. Entre els filòsofs moderns que mantenen encara punts de vista comunes amb els escolàstics, destaquen les profundes i renovadores concepcions psicològiques de Spinoza, per qui l'home sencer és apetit o desig (veure text).