Diferència entre revisions de la pàgina «Racionalisme crític»
De Wikisofia
m (Text de reemplaçament - "argumento" a "argument") |
m (Text de reemplaçament - "raonabilitat" a "racionabilitat") |
||
| Línia 1: | Línia 1: | ||
{{ConcepteWiki}} | {{ConcepteWiki}} | ||
[[File:popper2.gif|thumb|Popper]] | [[File:popper2.gif|thumb|Popper]] | ||
| − | Nom amb que [[Autor:Popper, Karl Raimund|K.R. Popper]] defineix la seva pròpia actitud intel·lectual ([[Recurs:cita Popper 13|veure cita]]) que es caracteritza per ser una aposta a favor de la [[raó|raó]] o una decisió (irracional) per la raó, reconeixent els límits que aquesta té. Aquesta actitud racional, o «actitud de | + | Nom amb que [[Autor:Popper, Karl Raimund|K.R. Popper]] defineix la seva pròpia actitud intel·lectual ([[Recurs:cita Popper 13|veure cita]]) que es caracteritza per ser una aposta a favor de la [[raó|raó]] o una decisió (irracional) per la raó, reconeixent els límits que aquesta té. Aquesta actitud racional, o «actitud de racionabilitat», suposa que es dóna la màxima importància als [[argument |arguments]], a la [[crítica|crítica]], a l' [[experiència|experiència]] i a la possibilitat de posar-se d'acord. Aplicat al terreny de la ciència, es converteix en el mètode crític, aplicable tant a les [[ciències de la naturalesa|ciències de la naturalesa]] com a les [[ciències humanes |ciències socials]], que es basa en l'exigència de buscar l'error en les pròpies [[teoria|teories]], sotmetent-les a una [[contrastació|contrastació]] empírica, i en l'afirmació que el coneixement científic no és [[saber|saber]], sinó [[conjectura|conjectura]] i que és possible aprendre dels propis errors. El més racional és l'actitud de criticar les pròpies teories (i les alienes). L'actitud crítica és consubstancial tant a la [[ciència|ciència]] com al [[coneixement|coneixement]] racional en general ([[Recurs:Cita de Popper 1|veure cita]]). |
Revisió del 14:30, 25 març 2015
Nom amb que K.R. Popper defineix la seva pròpia actitud intel·lectual (veure cita) que es caracteritza per ser una aposta a favor de la raó o una decisió (irracional) per la raó, reconeixent els límits que aquesta té. Aquesta actitud racional, o «actitud de racionabilitat», suposa que es dóna la màxima importància als arguments, a la crítica, a l' experiència i a la possibilitat de posar-se d'acord. Aplicat al terreny de la ciència, es converteix en el mètode crític, aplicable tant a les ciències de la naturalesa com a les ciències socials, que es basa en l'exigència de buscar l'error en les pròpies teories, sotmetent-les a una contrastació empírica, i en l'afirmació que el coneixement científic no és saber, sinó conjectura i que és possible aprendre dels propis errors. El més racional és l'actitud de criticar les pròpies teories (i les alienes). L'actitud crítica és consubstancial tant a la ciència com al coneixement racional en general (veure cita).