Diferència entre revisions de la pàgina «Certesa»
De Wikisofia
m (Text de reemplaçament - "[[dubta" a "[[dubte") |
m (Text de reemplaçament - "la [[dubte" a "el [[dubte") |
||
Línia 2: | Línia 2: | ||
<small>(de l'italià ''certezza'', provinent del llatí'' certitudo'', del com procedeix ''certitud'')</small> | <small>(de l'italià ''certezza'', provinent del llatí'' certitudo'', del com procedeix ''certitud'')</small> | ||
− | En un sentit, és una qualitat subjectiva que s'atribueix a la [[creença|creença]] del subjecte i, en un altre sentit, és una característica del [[coneixement|coneixement]]. En el primer aspecte, expressa l'assentiment o l'adhesió que el subjecte mostra davant l'[[enunciat|enunciat]] en que la seva [[veritat|veritat]] creu. Com a característica del coneixement expressa el grau de justificació que gaudeix un enunciat que creiem veritable. No ha de confondre's amb la veritat, que és una propietat objectiva de l'enunciat, ni amb l'[[evidència|evidència]], que sol considerar-se qualitat de l'objecte o de l'enunciat. L'oposat a la certesa és | + | En un sentit, és una qualitat subjectiva que s'atribueix a la [[creença|creença]] del subjecte i, en un altre sentit, és una característica del [[coneixement|coneixement]]. En el primer aspecte, expressa l'assentiment o l'adhesió que el subjecte mostra davant l'[[enunciat|enunciat]] en que la seva [[veritat|veritat]] creu. Com a característica del coneixement expressa el grau de justificació que gaudeix un enunciat que creiem veritable. No ha de confondre's amb la veritat, que és una propietat objectiva de l'enunciat, ni amb l'[[evidència|evidència]], que sol considerar-se qualitat de l'objecte o de l'enunciat. L'oposat a la certesa és el [[dubte|dubte]]. |
{{Esdeveniment | {{Esdeveniment |
Revisió del 14:50, 17 març 2015
(de l'italià certezza, provinent del llatí certitudo, del com procedeix certitud)
En un sentit, és una qualitat subjectiva que s'atribueix a la creença del subjecte i, en un altre sentit, és una característica del coneixement. En el primer aspecte, expressa l'assentiment o l'adhesió que el subjecte mostra davant l'enunciat en que la seva veritat creu. Com a característica del coneixement expressa el grau de justificació que gaudeix un enunciat que creiem veritable. No ha de confondre's amb la veritat, que és una propietat objectiva de l'enunciat, ni amb l'evidència, que sol considerar-se qualitat de l'objecte o de l'enunciat. L'oposat a la certesa és el dubte.