Diferència entre revisions de la pàgina «Misteris, religions dels»
De Wikisofia
m (Text de reemplaçament - "órfic" a "òrfic") |
m (Text de reemplaçament - "Dionisos" a "Dionís") |
||
| Línia 5: | Línia 5: | ||
Entre les principals religions mistèriques s'estan els misteris eleusinos (d'Eleusis, ciutat propera a Atenes), els de Isis-Osiris, Cibeles-Atis i els [[orfisme|òrficos]], els quals celebraven i promovien, substancialment la resurrecció personal, fundant-se en ritus de renovació de la naturalesa (les estacions). | Entre les principals religions mistèriques s'estan els misteris eleusinos (d'Eleusis, ciutat propera a Atenes), els de Isis-Osiris, Cibeles-Atis i els [[orfisme|òrficos]], els quals celebraven i promovien, substancialment la resurrecció personal, fundant-se en ritus de renovació de la naturalesa (les estacions). | ||
| − | En els misteris de | + | En els misteris de Dionís es buscava la unió amb el déu a través d'un èxtasi aconseguit amb la dansa i el vi. Els misteris de Mitra, la religió d'origen persa preferida pels soldats romans, celebren (i així anticipaven) la salvació mitjançant el sacrifici d'un toro, símbol de la fecunditat. |
Revisió del 20:10, 25 març 2015
Nom que es dóna a un tipus de religió popular, comuna a Grècia (en l'època helenista) i Roma. Les religions mistèriques es caracteritzen per un conjunt de cerimònies i ritus, que celebraven substancialment la mort i resurrecció d'algun déu, identificat amb la naturalesa o algun dels seus aspectes, als quals els creients i els iniciats, això és, els prèviament instruïts, prenien part com a mitjà de purificació i d'unió amb la divinitat. La iniciació a aquests ritus tenia com a contrapartida el caràcter secret o més o menys ocult dels mateixos (en grec mysterion, significa «tancar els ulls o la boca»).
Entre les principals religions mistèriques s'estan els misteris eleusinos (d'Eleusis, ciutat propera a Atenes), els de Isis-Osiris, Cibeles-Atis i els òrficos, els quals celebraven i promovien, substancialment la resurrecció personal, fundant-se en ritus de renovació de la naturalesa (les estacions).
En els misteris de Dionís es buscava la unió amb el déu a través d'un èxtasi aconseguit amb la dansa i el vi. Els misteris de Mitra, la religió d'origen persa preferida pels soldats romans, celebren (i així anticipaven) la salvació mitjançant el sacrifici d'un toro, símbol de la fecunditat.
