Antropologia física



Crani d'australopitecus

Ciència que estudia l'home en els seus aspectes biològics (antropologia físic-biològica), és a dir, estudia l'home com a organisme animal. En la mesura en què l'home és fruit del procés evolutiu, l'antropologia física estudia també el conjunt dels homínids. A més, se centra també en l'estudi de les diferències o variacions físiques entre les poblacions humanes al llarg del temps i de les seves distribucions en l'espai. Una de les qüestions fonamentals de l'antropologia física és la de situar a l'home dins del sistema dels altres éssers vius, i esclarir el seu origen i evolució; una altra qüestió fonamental és la de l'estudi de les variacions existents entre grups i races humans, per a establir la seva significació i la seva importància per al conjunt de l'espècie, així com estudiar quins són els factors que originen aquestes diferències.

Per al seu desenvolupament, l'antropologia física o biològica requereix el concurs d'altres ciències, com ara l'anatomia, la fisiologia, la paleontologia humana, la biologia molecular i la genètica.

Crani de neandertal

Històricament l'antropologia física és una ciència recent, encara que des de l'antiguitat es pot constatar l'interès per l'estudi de l'especificitat física i biològica de l'home. Aristòtil mateix va fer estudis comparatius entre l'home i els simis, i alguns historiadors antics, com Herodot, donaven especial importància a la descripció dels trets físics d'alguns pobles. Però solament a partir de Linné es va fer possible l'aparició d'una antropologia física com a ciència. Linné, en classificar a l'home i el conjunt dels simis en el grup dels primats, va fer el pas fonamental per a poder considerar a l'home com a objecte d'estudi de les ciències naturals. J.F. Blumenbach, amb la seva obra De generis humani varietate nativa (publicat en 1775), va originar un corrent d'estudis antropométricos, que serien la base taxonómica i descriptiva de l'antropologia física. Paul Broca (fundador en 1859 de la Societat d'Antropologia de París) i Francis Galton van prosseguir, entre d'altres, aquests estudis biomètrics, que es van veure especialment motivats per les diversitats físiques entre diferents grups humans, tal com ho constataven els exploradors, els missioners i els colonitzadors al llarg dels segles XVIII i XIX.

Però la superació de la fase merament descriptiva i biomètrica, així com la superació de prejudicis colonialistes i racistes, solament arribaria amb l'aparició de la moderna genètica i de l'ecologia humana, que permeten la investigació de les causes hereditàries i ambientals de les diverses diferències existents entre grups humans. No obstant això, el fet que l'antropologia física sigui una síntesi de diverses ciències, condueix a l'aparició de punts de vista contraposats en diverses qüestions. Així succeeix, per exemple, en l'estudi de l'origen de l'home, tema en el qual actualment existeixen dues grans escoles enfrontades: els partidaris de la substitució i els partidaris de la continuïtat. (Veg. hominització)

(En bona part d'Europa, el nom general d'antropologia designa l'antropologia física, reservant-se el nom d'etnologia per a referir-se a la ciència que tracta dels aspectes socials i culturals de l'home, o antropologia cultural, terme que tendeix a imposar-se. En canvi, a Amèrica, el terme genèric «antropologia» tendeix a entendre's com a sinònim d'antropologia cultural, que integraria en el seu si els aspectes generals de l'antropologia física.)

Bibliografia

Vegeu antropologia filosòfica, antropologia, antropologia cultural, antropologia social i etnologia.