Diferència entre revisions de la pàgina «Diàiresi»
De Wikisofia
m (Text de reemplaçament - "lógica" a "lògica") |
m (bot: - ''Fedre''–, això és, + ''Fedre''–, és a dir,) |
||
| (9 revisions intermèdies per 2 usuaris que no es mostren) | |||
| Línia 2: | Línia 2: | ||
<small>(del grec διαίρεσις, separació, o també divisió, encara que divisió és també ''analysis'')</small> | <small>(del grec διαίρεσις, separació, o també divisió, encara que divisió és també ''analysis'')</small> | ||
| − | [[Image: | + | [[Image:plato4.gif|thumb|Plató]] |
| − | És una de les dues parts de la [[dialèctica|dialèctica]] platònica tal com l'entén [[Autor:Plató|Plató]] en el '' | + | És una de les dues parts de la [[dialèctica|dialèctica]] platònica tal com l'entén [[Autor:Plató|Plató]] en el ''Fedre'' i en el ''Sofista ''(amb l'exemple del pescador de canya, 219a i 253d). En la ''diaíresis,'' Plató efectua la divisió d'una idea per [[gènere|gèneres]] i [[espècie|espècies]], seguint un procediment [[dicotomia|dicotòmic]], tècnica el coneixement adequat de la qual s'atribueix al dialèctic, o filòsof, qui, a diferència del [[sofistes, els|sofista]], coneix bé les veritables articulacions de les [[Autor:Plató|idees]] entre si i sap diferenciar-les –com un bon carnisser coneix la carn que talla, diu en ''Fedre''–, és a dir, coneix els fonaments de la predicació lògica i el [[raonament|raonament]] ([[Recurs:Plató: la diàiresi|veg. text]] 1 i [[Recurs:Plató: divisions i dialèctica|text]] 2 ). |
| − | Si, per definir un terme, es parteix d'un concepte general (gènere) que es divideix en dos (dicotomia), dels quals un es divideix de nou en dos, i així successivament, aquells elements que no han quedat exclosos en la dicotomia componen les característiques definitòries del terme. És a dir, si A | + | Si, per a definir un terme, es parteix d'un concepte general (gènere) que es divideix en dos (dicotomia), dels quals un es divideix de nou en dos, i així successivament, aquells elements que no han quedat exclosos en la dicotomia componen les característiques definitòries del terme. És a dir, si A es divideix en B i no B, B al seu torn en C i no C i C en D i no D, llavors D queda definit com una cosa que pertany a C, que pertany a B i que pertany a A |
| − | La segona part del mètode dialèctic consisteix en la [[synagogé|''synagogé'']] que és el procediment invers a la | + | La segona part del mètode dialèctic consisteix en la [[synagogé|''synagogé'']] que és el procediment invers a la diàiresi i que consisteix en la unió i conjunció de diverses característiques a una única idea que les englobi. |
Revisió de 13:22, 4 juny 2018
(del grec διαίρεσις, separació, o també divisió, encara que divisió és també analysis)
És una de les dues parts de la dialèctica platònica tal com l'entén Plató en el Fedre i en el Sofista (amb l'exemple del pescador de canya, 219a i 253d). En la diaíresis, Plató efectua la divisió d'una idea per gèneres i espècies, seguint un procediment dicotòmic, tècnica el coneixement adequat de la qual s'atribueix al dialèctic, o filòsof, qui, a diferència del sofista, coneix bé les veritables articulacions de les idees entre si i sap diferenciar-les –com un bon carnisser coneix la carn que talla, diu en Fedre–, és a dir, coneix els fonaments de la predicació lògica i el raonament (veg. text 1 i text 2 ).
Si, per a definir un terme, es parteix d'un concepte general (gènere) que es divideix en dos (dicotomia), dels quals un es divideix de nou en dos, i així successivament, aquells elements que no han quedat exclosos en la dicotomia componen les característiques definitòries del terme. És a dir, si A es divideix en B i no B, B al seu torn en C i no C i C en D i no D, llavors D queda definit com una cosa que pertany a C, que pertany a B i que pertany a A
La segona part del mètode dialèctic consisteix en la synagogé que és el procediment invers a la diàiresi i que consisteix en la unió i conjunció de diverses característiques a una única idea que les englobi.
