Accions

Diferència entre revisions de la pàgina «Veritat, valors de»

De Wikisofia

m (Text de reemplaçament - "aléticas" a "alètiques")
 
(9 revisions intermèdies per 2 usuaris que no es mostren)
Línia 1: Línia 1:
 
{{ConcepteWiki}}
 
{{ConcepteWiki}}
També anomenats «valors veritativos»: la doble possibilitat de l'[[enunciat|enunciat]] de ser [[veritat|veritable]] o fals. L'enunciat veritable té el valor de veritat, i l'enunciat fals el valor de falsedat. La [[lògica|lògica]] tradicional, que es funda en el [[bivalencia, principi de|principi de bivalencia]], admet només aquests dos valors. També el valor de veritat o falsedat que rep una [[fórmula|fórmula]] lògica en rebre una interpretació.
+
També anomenats «valors veritatius»: la doble possibilitat de l'[[enunciat|enunciat]] de ser [[veritat|veritable]] o fals. L'enunciat veritable té el valor de veritat, i l'enunciat fals el valor de falsedat. La [[lògica|lògica]] tradicional, que es funda en el [[bivalència, principi de|principi de bivalència]], admet només aquests dos valors. També el valor de veritat o falsedat que rep una [[fórmula|fórmula]] lògica en rebre una interpretació.
  
 
La [[lògica|lògica d'enunciats]] es diu [[veritativo-funcional, enunciat|veritativo-funcional]] perquè el valor de veritat dels seus enunciats depèn de les [[connectors, connectives|connectives]] definides com una [[funció|funció]] de veritat; aquestes funcions es defineixen mitjançant [[lògica|taules de veritat]]   
 
La [[lògica|lògica d'enunciats]] es diu [[veritativo-funcional, enunciat|veritativo-funcional]] perquè el valor de veritat dels seus enunciats depèn de les [[connectors, connectives|connectives]] definides com una [[funció|funció]] de veritat; aquestes funcions es defineixen mitjançant [[lògica|taules de veritat]]   
  
 
<div class='mw-collapsible mw-collapsed'>
 
<div class='mw-collapsible mw-collapsed'>
('''veure exemple 1''' ↓)
+
('''veg. exemple 1''' ↓)
 
<div class='mw-collapsible-content'>
 
<div class='mw-collapsible-content'>
 
El valor de veritat de l'enunciat
 
El valor de veritat de l'enunciat
Línia 13: Línia 13:
 
es decideix mitjançant la següent taula de veritat:
 
es decideix mitjançant la següent taula de veritat:
  
<center>[[File:i1666-1.gif]]</center>
+
<center>[[File:e1666-1.gif]]</center>
 
</div></div>
 
</div></div>
  
 
i <div class='mw-collapsible mw-collapsed'>
 
i <div class='mw-collapsible mw-collapsed'>
('''veure exemple 2''' ↓)
+
('''veg. exemple 2''' ↓)
 
<div class='mw-collapsible-content'>
 
<div class='mw-collapsible-content'>
  
Línia 28: Línia 28:
 
la taula de veritat és
 
la taula de veritat és
  
<center>[[File:i1658-2.gif]]</center></div>
+
<center>[[File:e1658-2.gif]]</center></div>
 
</div>
 
</div>
  
Línia 34: Línia 34:
  
 
i <div class='mw-collapsible mw-collapsed'>
 
i <div class='mw-collapsible mw-collapsed'>
('''veure exemple''' ↓)
+
('''veg. exemple''' ↓)
 
<div class='mw-collapsible-content'>
 
<div class='mw-collapsible-content'>
<center>[[File:3701.png|400px]]</center></div>
+
<center>[[File:3701.png|250px]]</center></div>
 
</div>
 
</div>
  
  
Veure enunciat [[veritativo-funcional, enunciat|veritativo-funcional]].
+
Vegeu enunciat [[veritativo-funcional, enunciat|veritativo-funcional]].
  
  
=== Veure termes relacionats. ===
+
=== Vegeu termes relacionats. ===
 
<div class='mw-collapsible'>
 
<div class='mw-collapsible'>
 
[[certesa|certesa]]
 
[[certesa|certesa]]
Línia 52: Línia 52:
  
 
[[Autor:Tarski, Alfred|Tarski, A.]]
 
[[Autor:Tarski, Alfred|Tarski, A.]]
 +
 +
[[fals]]
  
 
[[veritat, valors de|valor de veritat]]
 
[[veritat, valors de|valor de veritat]]
Línia 92: Línia 94:
  
 
[[verum ipsum factum|''verum ipsum factum'']]
 
[[verum ipsum factum|''verum ipsum factum'']]
 +
 +
[[Teoria_minimista_de_la_veritat|Teoria_minimista_de_la_veritat]]
 
</div>{{Proc|Recurs:veritat, termes relacionats}}
 
</div>{{Proc|Recurs:veritat, termes relacionats}}
  

Revisió de 11:50, 30 set 2018

També anomenats «valors veritatius»: la doble possibilitat de l'enunciat de ser veritable o fals. L'enunciat veritable té el valor de veritat, i l'enunciat fals el valor de falsedat. La lògica tradicional, que es funda en el principi de bivalència, admet només aquests dos valors. També el valor de veritat o falsedat que rep una fórmula lògica en rebre una interpretació.

La lògica d'enunciats es diu veritativo-funcional perquè el valor de veritat dels seus enunciats depèn de les connectives definides com una funció de veritat; aquestes funcions es defineixen mitjançant taules de veritat

(veg. exemple 1 ↓)

El valor de veritat de l'enunciat

[math]\displaystyle{ [(p \rightarrow{q}) \rightarrow{q}] \rightarrow{p} }[/math]

es decideix mitjançant la següent taula de veritat:

E1666-1.gif

i

(veg. exemple 2 ↓)

Les taules de veritat lògiques posen de manifest com les connectives són símbols veritativo-funcionals, o símbols que designen una funció veritativa entre un enunciat compost i els valors de veritat:

Així, per a l'enunciat:

[math]\displaystyle{ p \rightarrow{q} (p \vee q) }[/math]

la taula de veritat és

E1658-2.gif

Altres lògiques admeten més de dos valors; per exemple, la lògica trivalent de Lukasiewicz, que admet veritable, fals i indeterminat.

i

(veg. exemple ↓)

3701.png


Vegeu enunciat veritativo-funcional.


Vegeu termes relacionats.

Plantilla:Proc