Diferència entre revisions de la pàgina «Mereologia»
De Wikisofia
| (Hi ha 2 revisions intermèdies del mateix usuari que no es mostren) | |||
| Línia 2: | Línia 2: | ||
<small>(del grec [[Grec::μέρος]], part)</small> | <small>(del grec [[Grec::μέρος]], part)</small> | ||
| − | Teoria de les parts i les seves relacions amb els [[totalitat|tots]]. Terme introduït per [[Autor:Lesniewski, Stanislaw|Leśniewski]] per a designar aquells conjunts els elements dels quals poden ser considerats com formats, al seu torn, per altres elements, o considerats com a individus formats per elements, de forma tal que cap conjunt mereològic es pot reduir a un nombre determinat d'elements. | + | Teoria de les parts i les seves relacions amb els [[totalitat|tots]]. Terme introduït per [[Autor:Lesniewski, Stanislaw|Leśniewski]] per a designar aquells conjunts els elements dels quals poden ser considerats com formats, al seu torn, per altres elements, o considerats com a individus formats per elements, de forma tal que cap conjunt mereològic es pot reduir a un nombre determinat d'elements. <ref> En general, segons Lesniewski, la majoria de les [[antinòmia|antinòmies]] deriven d'una confusió originada per la superposició dels usos discursiu i col·lectiu de les expressions de la teoria de conjunts. És a dir, per la confusió entre ser element d'una classe determinada o ser part d'un cert objecte.</ref> |
Es considera com a «'''fal·làcia mereològica'''», l'atribució a les parts d'allò que només té sentit quan s'atribueix al tot. Cal, però, distingir el que seria una fal·làcia mereològica del que podria ser un [[error categorial]] (en el sentit de [[Autor:Ryle, Gilbert|Ryle]]). Veg. [[fal·làcia]]. | Es considera com a «'''fal·làcia mereològica'''», l'atribució a les parts d'allò que només té sentit quan s'atribueix al tot. Cal, però, distingir el que seria una fal·làcia mereològica del que podria ser un [[error categorial]] (en el sentit de [[Autor:Ryle, Gilbert|Ryle]]). Veg. [[fal·làcia]]. | ||
| − | Un dels àmbits en què sovint es donen possibles casos de fal·làcia mereològica és en el de les ciències cognitives, les neurociències i la [[filosofia de la ment]]. Així, per exemple, si algú afirma que "el cervell pensa" s'està cometent una fal·làcia mereològica, ja que el cervell, com a «part» d'un cos, no pensa sense el conjunt o «totalitat» del cos. <ref>No obstant això, en alguns casos cal entendre afirmacions d'aquesta mena com a meres simplificacions per facilitat la investigació. De la mateixa manera que es pot dir (i es diu) que la digestió és un procés que es dóna en l'estómac, el duodè, els intestins, etc. (el conjunt del «sistema digestiu») fet que, en puritat no seria possible, ja que aital «sistema» digestiu és una «part» d'un «tot» que és el cos. Però està clar que qui afirmés això no estaria pensant en digestions que es donin sense un cos. | + | Un dels àmbits en què sovint es donen possibles casos de fal·làcia mereològica és en el de les ciències cognitives, les neurociències i la [[filosofia de la ment]]. Així, per exemple, si algú afirma que "el cervell pensa" s'està cometent una fal·làcia mereològica, ja que [[Cervell, el|el cervell]], com a «part» d'un cos, no pensa sense el conjunt o «totalitat» del cos. <ref>No obstant això, en alguns casos cal entendre afirmacions d'aquesta mena com a meres simplificacions per facilitat la investigació. De la mateixa manera que es pot dir (i es diu) que la digestió és un procés que es dóna en l'estómac, el duodè, els intestins, etc. (el conjunt del «sistema digestiu») fet que, en puritat no seria possible, ja que aital «sistema» digestiu és una «part» d'un «tot» que és el cos. Però està clar que qui afirmés això no estaria pensant en digestions que es donin sense un cos. |
Com diu [[Autor:Searle, John|Searle]]: «Considerem una analogia. Suposem que algú diu: «No hauríem de dir que l'estómac i la resta del tracte digestiu digereixen els aliments. Només la persona en el seu conjunt pot digerir els aliments». En un cert sentit, així és. Però observem que, per als propòsits de la recerca sobre com funciona la digestió, podem preguntar-nos on i com es produeixen els processos digestius concrets. I la resposta és que tenen lloc en l'estómac i la resta del tracte digestiu. Ara bé, de la mateixa manera algú podria insistir que sóc jo, la persona, qui percep i pensa conscientment, i no el meu cervell. Així mateix, un podria preguntar a continuació en quina part de l'anatomia tenen lloc els processos conscients, i la resposta òbvia és que tenen lloc en el cervell.» J. Searle: SITUAR DE NUEVO LA CONCIENCIA EN EL CEREBRO Replica a ''Philosophical Foundations of Neuroscience'', de Bennett y Hacker, en | Com diu [[Autor:Searle, John|Searle]]: «Considerem una analogia. Suposem que algú diu: «No hauríem de dir que l'estómac i la resta del tracte digestiu digereixen els aliments. Només la persona en el seu conjunt pot digerir els aliments». En un cert sentit, així és. Però observem que, per als propòsits de la recerca sobre com funciona la digestió, podem preguntar-nos on i com es produeixen els processos digestius concrets. I la resposta és que tenen lloc en l'estómac i la resta del tracte digestiu. Ara bé, de la mateixa manera algú podria insistir que sóc jo, la persona, qui percep i pensa conscientment, i no el meu cervell. Així mateix, un podria preguntar a continuació en quina part de l'anatomia tenen lloc els processos conscients, i la resposta òbvia és que tenen lloc en el cervell.» J. Searle: SITUAR DE NUEVO LA CONCIENCIA EN EL CEREBRO Replica a ''Philosophical Foundations of Neuroscience'', de Bennett y Hacker, en | ||
Revisió de 22:22, 4 oct 2020
(del grec μέρος, part)
Teoria de les parts i les seves relacions amb els tots. Terme introduït per Leśniewski per a designar aquells conjunts els elements dels quals poden ser considerats com formats, al seu torn, per altres elements, o considerats com a individus formats per elements, de forma tal que cap conjunt mereològic es pot reduir a un nombre determinat d'elements. [1]
Es considera com a «fal·làcia mereològica», l'atribució a les parts d'allò que només té sentit quan s'atribueix al tot. Cal, però, distingir el que seria una fal·làcia mereològica del que podria ser un error categorial (en el sentit de Ryle). Veg. fal·làcia.
Un dels àmbits en què sovint es donen possibles casos de fal·làcia mereològica és en el de les ciències cognitives, les neurociències i la filosofia de la ment. Així, per exemple, si algú afirma que "el cervell pensa" s'està cometent una fal·làcia mereològica, ja que el cervell, com a «part» d'un cos, no pensa sense el conjunt o «totalitat» del cos. [2]
- ↑ En general, segons Lesniewski, la majoria de les antinòmies deriven d'una confusió originada per la superposició dels usos discursiu i col·lectiu de les expressions de la teoria de conjunts. És a dir, per la confusió entre ser element d'una classe determinada o ser part d'un cert objecte.
- ↑ No obstant això, en alguns casos cal entendre afirmacions d'aquesta mena com a meres simplificacions per facilitat la investigació. De la mateixa manera que es pot dir (i es diu) que la digestió és un procés que es dóna en l'estómac, el duodè, els intestins, etc. (el conjunt del «sistema digestiu») fet que, en puritat no seria possible, ja que aital «sistema» digestiu és una «part» d'un «tot» que és el cos. Però està clar que qui afirmés això no estaria pensant en digestions que es donin sense un cos. Com diu Searle: «Considerem una analogia. Suposem que algú diu: «No hauríem de dir que l'estómac i la resta del tracte digestiu digereixen els aliments. Només la persona en el seu conjunt pot digerir els aliments». En un cert sentit, així és. Però observem que, per als propòsits de la recerca sobre com funciona la digestió, podem preguntar-nos on i com es produeixen els processos digestius concrets. I la resposta és que tenen lloc en l'estómac i la resta del tracte digestiu. Ara bé, de la mateixa manera algú podria insistir que sóc jo, la persona, qui percep i pensa conscientment, i no el meu cervell. Així mateix, un podria preguntar a continuació en quina part de l'anatomia tenen lloc els processos conscients, i la resposta òbvia és que tenen lloc en el cervell.» J. Searle: SITUAR DE NUEVO LA CONCIENCIA EN EL CEREBRO Replica a Philosophical Foundations of Neuroscience, de Bennett y Hacker, en Maxwell Bennet, Daniel Dennett, Peter Hacker i John Searle: LA NATURALEZA DE LA CONCIENCIA- Cerebro, mente y lenguaje, Barcelona, Paidós, pàg. 135. Títol original: Neuroscience & Philosophy. Brain, Mind & Language, Publicat en anglès, el 2007, por Columbia University Press, Nova York