Diferència entre revisions de la pàgina «Alexander, Samuel»
De Wikisofia
(Es crea la pàgina amb «{{AutorWiki}} {{Autor |Nom=Samuel |Cognom=Alexander }} Filòsof anglès, nascut a Sidney, Austràlia; es va educar a Oxford i va ser professor a la universitat Vi...».) |
|||
(Hi ha una revisió intermèdia del mateix usuari que no es mostren) | |||
Línia 4: | Línia 4: | ||
|Cognom=Alexander | |Cognom=Alexander | ||
}} | }} | ||
− | Filòsof anglès, nascut a Sidney, Austràlia; es va educar a Oxford i va ser professor a la universitat Victoria, de Manchester. Defensor de l'[[emergentisme|emergentisme]], ho aplica com a rerefons a tot el seu sistema filosòfic, prenent com a exemple la relació que existeix entre [[ment - cos, relació|ment i cos]]. La ment són processos neuronals, i d'ells sorgeix, però no pot reduir-se merament a ells. De la mateixa manera tot procedeix d'una matriu inicial, que anomena espai-temps, i que concep com una matèria primordial que, amb l'aparició de successives propietats emergents es transforma evolutivament en moviment, matèria física, matèria amb [[qualitats primàries i secundàries|propietats secundàries]], vida i ment. Les coses, d'altra banda, es troben en la dimensió espai-temps, apropant-se amb aquesta afirmació a la física relativista d'[[Autor:Einstein, Albert|Einstein]], i allunyant-se de la idea d'un [[espai|espai]] i [[temps|temps]] absoluts, que concep, respectivament, com el cos i la ment de tot. El temps, com a ment que és, ha estat present en tot des de l'inici i és, alhora memòria de tot el succeït. La «deïtat» és l'última de les propietats emergents, superior a tot el conegut i només cognoscible | + | Filòsof anglès, nascut a Sidney, Austràlia; es va educar a Oxford i va ser professor a la universitat Victoria, de Manchester. Defensor de l'[[emergentisme|emergentisme]], ho aplica com a rerefons a tot el seu sistema filosòfic, prenent com a exemple la relació que existeix entre [[ment - cos, relació|ment i cos]]. La ment són processos neuronals, i d'ells sorgeix, però no pot reduir-se merament a ells. De la mateixa manera tot procedeix d'una matriu inicial, que anomena espai-temps, i que concep com una matèria primordial que, amb l'aparició de successives propietats emergents es transforma evolutivament en moviment, matèria física, matèria amb [[qualitats primàries i secundàries|propietats secundàries]], vida i ment. Les coses, d'altra banda, es troben en la dimensió espai-temps, apropant-se amb aquesta afirmació a la física relativista d'[[Autor:Einstein, Albert|Einstein]], i allunyant-se de la idea d'un [[espai|espai]] i [[temps|temps]] absoluts, que concep, respectivament, com el cos i la ment de tot. El temps, com a ment que és, ha estat present en tot des de l'inici i és, alhora memòria de tot el succeït. La «deïtat» és l'última de les propietats emergents, superior a tot el conegut i només cognoscible en tant que ha sorgit de l'univers. |
− | Les seves obres principals són ''Espai, temps i deïtat'' (1920), i ''Spinoza: una | + | Les seves obres principals són ''Espai, temps i deïtat'' (1920), i ''Spinoza: una direcció ''(1927). |
{{ImatgePrincipal | {{ImatgePrincipal | ||
|Imatge=SamuelAlexander.gif | |Imatge=SamuelAlexander.gif |
Revisió de 18:41, 22 maig 2018
Avís: El títol a mostrar «Samuel Alexander» sobreescriu l'anterior títol a mostrar «Alexander, Samuel».
Filòsof anglès, nascut a Sidney, Austràlia; es va educar a Oxford i va ser professor a la universitat Victoria, de Manchester. Defensor de l'emergentisme, ho aplica com a rerefons a tot el seu sistema filosòfic, prenent com a exemple la relació que existeix entre ment i cos. La ment són processos neuronals, i d'ells sorgeix, però no pot reduir-se merament a ells. De la mateixa manera tot procedeix d'una matriu inicial, que anomena espai-temps, i que concep com una matèria primordial que, amb l'aparició de successives propietats emergents es transforma evolutivament en moviment, matèria física, matèria amb propietats secundàries, vida i ment. Les coses, d'altra banda, es troben en la dimensió espai-temps, apropant-se amb aquesta afirmació a la física relativista d'Einstein, i allunyant-se de la idea d'un espai i temps absoluts, que concep, respectivament, com el cos i la ment de tot. El temps, com a ment que és, ha estat present en tot des de l'inici i és, alhora memòria de tot el succeït. La «deïtat» és l'última de les propietats emergents, superior a tot el conegut i només cognoscible en tant que ha sorgit de l'univers.
Les seves obres principals són Espai, temps i deïtat (1920), i Spinoza: una direcció (1927).