Diferència entre revisions de la pàgina «Eiximenis, Francesc»
De Wikisofia
(Es crea la pàgina amb «{{AutorWiki}} {{Autor |Nom=Francesc |Cognom=Eiximenis }} Filòsof escolàstic català, nascut probablement a Girona. Era religió...».) |
m (bot: - l'ordre dels + l'orde dels) |
||
Línia 4: | Línia 4: | ||
|Cognom=Eiximenis | |Cognom=Eiximenis | ||
}} | }} | ||
− | Filòsof [[escolàstica, escolasticisme|escolàstic]] català, nascut probablement a Girona. Era religiós de l' | + | Filòsof [[escolàstica, escolasticisme|escolàstic]] català, nascut probablement a Girona. Era religiós de l'orde dels franciscans i va ensenyar a Lleida, Barcelona i València. Va viatjar a París, Colònia, Oxford, Cambridge i Roma, i va assistir al concili d'Avinyó. Va ser nomenat Patriarca de Jerusalem i cardenal pel Benedicto XIII, el papa cismático, i, després, bisbe d'Elna (Rosselló). Autor de marcada tendència [[escotisme|escotista]], en les seves obres abunda el [[platonisme|platonisme]] i l'[[agustinisme|agustinisme]]. Les seves obres més conegudes són ''El crestià ''[El cristià], enciclopèdia que havia de tenir 12 volums, dels quals només va redactar quatre, ''Regiment de la cosa pública ''(el llibre dotzè), ''Llibre dels àngels'' i ''Llibre dels dons''. En el primer d'ells exposa les seves idees socials i polítiques sobre la ciutat i la vida urbana, reflex de l'esperit de la burgesia catalana d'aquella època; més enllà d'aquesta organització social bàsica entreveu la presència de l'Estat, que anomena «cosa pública». |
Obres: ''Crestià'', ed. per Lambert Palmar, València 1484; reimpr. de M. Sanchís Guarner, ''Regiment de la Cosa pública'', València 1972. | Obres: ''Crestià'', ed. per Lambert Palmar, València 1484; reimpr. de M. Sanchís Guarner, ''Regiment de la Cosa pública'', València 1972. |
Revisió de 17:32, 15 oct 2017
Avís: El títol a mostrar «Francesc Eiximenis» sobreescriu l'anterior títol a mostrar «Eiximenis, Francesc».
Filòsof escolàstic català, nascut probablement a Girona. Era religiós de l'orde dels franciscans i va ensenyar a Lleida, Barcelona i València. Va viatjar a París, Colònia, Oxford, Cambridge i Roma, i va assistir al concili d'Avinyó. Va ser nomenat Patriarca de Jerusalem i cardenal pel Benedicto XIII, el papa cismático, i, després, bisbe d'Elna (Rosselló). Autor de marcada tendència escotista, en les seves obres abunda el platonisme i l'agustinisme. Les seves obres més conegudes són El crestià [El cristià], enciclopèdia que havia de tenir 12 volums, dels quals només va redactar quatre, Regiment de la cosa pública (el llibre dotzè), Llibre dels àngels i Llibre dels dons. En el primer d'ells exposa les seves idees socials i polítiques sobre la ciutat i la vida urbana, reflex de l'esperit de la burgesia catalana d'aquella època; més enllà d'aquesta organització social bàsica entreveu la presència de l'Estat, que anomena «cosa pública».
Obres: Crestià, ed. per Lambert Palmar, València 1484; reimpr. de M. Sanchís Guarner, Regiment de la Cosa pública, València 1972.