Autor:Geulincx, Arnold

Filòsof holandès (1624 -1669), nascut a Anvers. Va estudiar filosofia i teologia en Lovaina i, de 1646 a 1658, va ser professor de filosofia a la mateixa universitat. Cessat del càrrec per la seva crítica a la filosofia escolàstica, abraça el calvinisme i es trasllada a Leiden, on va ser nomenat professor de lògica en 1665 en la universitat de l'esmentada ciutat.

És conegut principalment per haver defensat l'ocasionalisme; incapaç l'home de saber com interactuen ment i cos, el més raonable és, al seu entendre, admetre que només Déu és la causa universal de tot, basant-se en el principi que «si no se sap com es fa una cosa, no és possible fer-la» («Quod nescis quomodo fiat id non facis»). En aquest sentit l'home no actua realment, sinó que és un espectador dels seus propis actes provocats per la voluntat que actua com a causa ocasional, de la qual Déu n'és la veritable causa, i tota la resta són meres ocasions del que succeeix. En ètica sosté la doctrina que el seu objecte és la virtut i que aquesta consisteix en una determinació de la voluntat, o «amor de la raó». Distingeix quatre aspectes en la virtut, que pròpiament és una sola cosa: diligència, obediència, justícia i humilitat.

• Bibliografia:Obres d'Arnold Geulincx