Diferència entre revisions de la pàgina «Geulincx, Arnold»
De Wikisofia
| (Hi ha 3 revisions intermèdies del mateix usuari que no es mostren) | |||
| Línia 8: | Línia 8: | ||
És conegut principalment per haver defensat l'[[ocasionalisme|ocasionalisme]]; incapaç l'home de saber com interactuen [[ment - cos, relació|ment i cos]], el més raonable és, al seu entendre, admetre que només [[Déu|Déu]] és la [[causa|causa]] universal de tot, basant-se en el principi que «si no se sap com es fa una cosa, no és possible fer-la» («''Quod nescis quomodo fiat id non facis''»). En aquest sentit l'home no actua realment, sinó que és un espectador dels seus propis actes provocats per la voluntat que actua com a causa ocasional, de la qual Déu n'és la veritable causa, i tota la resta són meres ''ocasions'' del que succeeix. En [[ètica|ètica]] sosté la doctrina que el seu objecte és la [[virtut|virtut]] i que aquesta consisteix en una determinació de la [[voluntat|voluntat]], o «amor de la raó». Distingeix quatre aspectes en la virtut, que pròpiament és una sola cosa: diligència, obediència, justícia i humilitat. | És conegut principalment per haver defensat l'[[ocasionalisme|ocasionalisme]]; incapaç l'home de saber com interactuen [[ment - cos, relació|ment i cos]], el més raonable és, al seu entendre, admetre que només [[Déu|Déu]] és la [[causa|causa]] universal de tot, basant-se en el principi que «si no se sap com es fa una cosa, no és possible fer-la» («''Quod nescis quomodo fiat id non facis''»). En aquest sentit l'home no actua realment, sinó que és un espectador dels seus propis actes provocats per la voluntat que actua com a causa ocasional, de la qual Déu n'és la veritable causa, i tota la resta són meres ''ocasions'' del que succeeix. En [[ètica|ètica]] sosté la doctrina que el seu objecte és la [[virtut|virtut]] i que aquesta consisteix en una determinació de la [[voluntat|voluntat]], o «amor de la raó». Distingeix quatre aspectes en la virtut, que pròpiament és una sola cosa: diligència, obediència, justícia i humilitat. | ||
| − | {{ImatgePrincipal| | + | {{ImatgePrincipal|Imatge=Geulincx1.jpg}} |
| + | |||
{{So}} | {{So}} | ||
{{Esdeveniment | {{Esdeveniment | ||
Revisió de 10:58, 23 oct 2018
Avís: El títol a mostrar «Arnold Geulincx» sobreescriu l'anterior títol a mostrar «Geulincx, Arnold».
Filòsof holandès (1624 -1669), nascut a Anvers. Va estudiar filosofia i teologia en Lovaina i, de 1646 a 1658, va ser professor de filosofia a la mateixa universitat. Cessat del càrrec per la seva crítica a la filosofia escolàstica, abraça el calvinisme i es trasllada a Leiden, on va ser nomenat professor de lògica en 1665 en la universitat de l'esmentada ciutat.
És conegut principalment per haver defensat l'ocasionalisme; incapaç l'home de saber com interactuen ment i cos, el més raonable és, al seu entendre, admetre que només Déu és la causa universal de tot, basant-se en el principi que «si no se sap com es fa una cosa, no és possible fer-la» («Quod nescis quomodo fiat id non facis»). En aquest sentit l'home no actua realment, sinó que és un espectador dels seus propis actes provocats per la voluntat que actua com a causa ocasional, de la qual Déu n'és la veritable causa, i tota la resta són meres ocasions del que succeeix. En ètica sosté la doctrina que el seu objecte és la virtut i que aquesta consisteix en una determinació de la voluntat, o «amor de la raó». Distingeix quatre aspectes en la virtut, que pròpiament és una sola cosa: diligència, obediència, justícia i humilitat.