Diferència entre revisions de la pàgina «Modalitat»
De Wikisofia
| (Hi ha una revisió intermèdia del mateix usuari que no es mostren) | |||
| Línia 3: | Línia 3: | ||
És la ''manera com'' s'afirma la veritat d'un [[enunciat|enunciat]] ([[Recurs:Kant: la modalitat|veg. text]]). Per exemple, «és possible que demà s'iniciïn les converses de pau» i «és necessari començar demà les converses de pau», són dos enunciats amb igual afirmació (respecte de la pau) però amb una modalitat diversa en l'afirmació. «Possible» i «necessari» són termes modals que, en lògica modal, es denominen ''operadors modals'', i solen simbolitzar-se com a «M» i «N» o, respectivament, com: | És la ''manera com'' s'afirma la veritat d'un [[enunciat|enunciat]] ([[Recurs:Kant: la modalitat|veg. text]]). Per exemple, «és possible que demà s'iniciïn les converses de pau» i «és necessari començar demà les converses de pau», són dos enunciats amb igual afirmació (respecte de la pau) però amb una modalitat diversa en l'afirmació. «Possible» i «necessari» són termes modals que, en lògica modal, es denominen ''operadors modals'', i solen simbolitzar-se com a «M» i «N» o, respectivament, com: | ||
| − | <center><math>\lozenge i \square </math></center> | + | <center><math>\lozenge</math> i <math> \square </math></center> |
Així, per exemple, si s'anteposa una N a un enunciat escrit en forma condicional, | Així, per exemple, si s'anteposa una N a un enunciat escrit en forma condicional, | ||
| − | <math>N(p\rightarrow q)</math>, o bé, <math>\square (p\rightarrow q)</math> | + | <center><math>N(p\rightarrow q)</math>, o bé, <math>\square (p\rightarrow q)</math></center> |
volem dir que «necessàriament si p, llavors q», o bé, en una possible interpretació, «''necessàriament'' tot succés té una causa». Els termes o indicadors que, en un enunciat, assenyalen el que està «permès» («P») o el que és «obligatori» («O») es denominen [[predicat deòntic|operadors deòntics]] i s'usen en [[lògica deòntica|lògica deòntica]]. Així, per exemple, «és obligatori complir amb el promès» és un enunciat deòntic que pot escriure's com «''Op''». | volem dir que «necessàriament si p, llavors q», o bé, en una possible interpretació, «''necessàriament'' tot succés té una causa». Els termes o indicadors que, en un enunciat, assenyalen el que està «permès» («P») o el que és «obligatori» («O») es denominen [[predicat deòntic|operadors deòntics]] i s'usen en [[lògica deòntica|lògica deòntica]]. Així, per exemple, «és obligatori complir amb el promès» és un enunciat deòntic que pot escriure's com «''Op''». | ||
{{Etiqueta|Etiqueta=Epistemologia}}{{InfoWiki}} | {{Etiqueta|Etiqueta=Epistemologia}}{{InfoWiki}} | ||
Revisió de 18:18, 18 ago 2018
És la manera com s'afirma la veritat d'un enunciat (veg. text). Per exemple, «és possible que demà s'iniciïn les converses de pau» i «és necessari començar demà les converses de pau», són dos enunciats amb igual afirmació (respecte de la pau) però amb una modalitat diversa en l'afirmació. «Possible» i «necessari» són termes modals que, en lògica modal, es denominen operadors modals, i solen simbolitzar-se com a «M» i «N» o, respectivament, com:
Així, per exemple, si s'anteposa una N a un enunciat escrit en forma condicional,
volem dir que «necessàriament si p, llavors q», o bé, en una possible interpretació, «necessàriament tot succés té una causa». Els termes o indicadors que, en un enunciat, assenyalen el que està «permès» («P») o el que és «obligatori» («O») es denominen operadors deòntics i s'usen en lògica deòntica. Així, per exemple, «és obligatori complir amb el promès» és un enunciat deòntic que pot escriure's com «Op».