Diferència entre revisions de la pàgina «Al-Farabi»
De Wikisofia
(Es crea la pàgina amb «{{AutorWiki}} {{Autor |Nom=Al-Farabi }} Filòsof i científic àrab, originari de la regió de Farab, en el Turquestán, d'on va prendre el nom, i una de les més...».) |
m (Text de reemplaçament - "l'Un " a "l'U ") |
||
(3 revisions intermèdies per un altre usuari que no es mostra) | |||
Línia 3: | Línia 3: | ||
|Nom=Al-Farabi | |Nom=Al-Farabi | ||
}} | }} | ||
− | Filòsof i científic àrab, originari de la regió de Farab, en el Turquestán, d'on va prendre el nom, i una de les més grans figures de la [[filosofia àrab|filosofia àrab]], anomenat «segon mestre» en relació amb [[Autor:Aristòtil|Aristòtil]]. Va passar la seva vida a Bagdad, Damasc i Alep. Va conrear preferentment la [[lògica|lògica]], i va seguir la tendència de la seva època d'interpretar de forma concordada a [[Autor:Plató|Plató]] i Aristòtil, encara que en qüestions teòriques s'inclina pel segon i en les qüestions pràctiques pel primer. Va desenvolupar un pensament polític, acomodant la teoria platònica de la societat ideal, amb la figura central del «[[filòsof rei|filòsof-rei]]», si escau | + | Filòsof i científic àrab, originari de la regió de Farab, en el Turquestán, d'on va prendre el nom, i una de les més grans figures de la [[filosofia àrab|filosofia àrab]], anomenat «segon mestre» en relació amb [[Autor:Aristòtil|Aristòtil]]. Va passar la seva vida a Bagdad, Damasc i Alep. Va conrear preferentment la [[lògica|lògica]], i va seguir la tendència de la seva època d'interpretar de forma concordada a [[Autor:Plató|Plató]] i Aristòtil, encara que en qüestions teòriques s'inclina pel segon i en les qüestions pràctiques pel primer. Va desenvolupar un pensament polític, acomodant la teoria platònica de la societat ideal, amb la figura central del «[[filòsof rei|filòsof-rei]]», si escau l'«imant-filòsof», a la situació del seu temps, en què es desintegrava l'imperi abasida i proliferaven les sectes. Se li atribueixen, com a teories filosòfiques principals, la distinció d'[[essència |essència i existència]], que va arribar al món llatí a través d'[[Autor:Avicenna|Avicenna]] i que, en el fons, és l'afirmació de la [[contingència|contingència]] de les coses, fent de l'existència un predicat de l'essència; la formulació d'una teoria [[metafísica|metafísica]] de la [[creació|creació]], que ell explica com [[emanació|emanació]] de l'U o del Primer; la introducció d'un enteniment ''adquirit'' entre l'[[enteniment agent|enteniment actiu]] i el passiu d'Aristòtil. |
Va conrear a més la física, les matemàtiques, l'astronomia i la música, de la qual va ser un dels teòrics àrabs de major importància. Entre les seves obres destaquen ''La ciutat ideal'', traduïda també com a ''Idees dels habitants de la ciutat ideal'', la seva obra política més important, i el ''Llibre de l'harmonització de les opinions de dos savis: Plató i el diví Aristòtil''. | Va conrear a més la física, les matemàtiques, l'astronomia i la música, de la qual va ser un dels teòrics àrabs de major importància. Entre les seves obres destaquen ''La ciutat ideal'', traduïda també com a ''Idees dels habitants de la ciutat ideal'', la seva obra política més important, i el ''Llibre de l'harmonització de les opinions de dos savis: Plató i el diví Aristòtil''. | ||
− | + | Vegeu [[filosofia àrab|filosofia àrab.]] | |
{{ImatgePrincipal | {{ImatgePrincipal | ||
|Imatge=alfarabi.gif | |Imatge=alfarabi.gif | ||
Línia 51: | Línia 51: | ||
{{Esdeveniment | {{Esdeveniment | ||
|Tipus=Relació | |Tipus=Relació | ||
− | |Enllaci= | + | |Enllaci=origen |
|Epoca=d. C. | |Epoca=d. C. | ||
|Lloc=Farab | |Lloc=Farab |
Revisió de 13:00, 1 oct 2018
Filòsof i científic àrab, originari de la regió de Farab, en el Turquestán, d'on va prendre el nom, i una de les més grans figures de la filosofia àrab, anomenat «segon mestre» en relació amb Aristòtil. Va passar la seva vida a Bagdad, Damasc i Alep. Va conrear preferentment la lògica, i va seguir la tendència de la seva època d'interpretar de forma concordada a Plató i Aristòtil, encara que en qüestions teòriques s'inclina pel segon i en les qüestions pràctiques pel primer. Va desenvolupar un pensament polític, acomodant la teoria platònica de la societat ideal, amb la figura central del «filòsof-rei», si escau l'«imant-filòsof», a la situació del seu temps, en què es desintegrava l'imperi abasida i proliferaven les sectes. Se li atribueixen, com a teories filosòfiques principals, la distinció d'essència i existència, que va arribar al món llatí a través d'Avicenna i que, en el fons, és l'afirmació de la contingència de les coses, fent de l'existència un predicat de l'essència; la formulació d'una teoria metafísica de la creació, que ell explica com emanació de l'U o del Primer; la introducció d'un enteniment adquirit entre l'enteniment actiu i el passiu d'Aristòtil.
Va conrear a més la física, les matemàtiques, l'astronomia i la música, de la qual va ser un dels teòrics àrabs de major importància. Entre les seves obres destaquen La ciutat ideal, traduïda també com a Idees dels habitants de la ciutat ideal, la seva obra política més important, i el Llibre de l'harmonització de les opinions de dos savis: Plató i el diví Aristòtil.
Vegeu filosofia àrab.