Diferència entre revisions de la pàgina «Cuvier, Georges»
De Wikisofia
(Es crea la pàgina amb «{{AutorWiki}} {{Autor |Nom=Georges |Cognom=Cuvier }} Cèlebre naturalista francès, fundador de l'anatomia comparada i de la paleontologia. Va néixer a Montbéli...».) |
m (bot: -Linneo +Linné) |
||
| (3 revisions intermèdies per 2 usuaris que no es mostren) | |||
| Línia 4: | Línia 4: | ||
|Cognom=Cuvier | |Cognom=Cuvier | ||
}} | }} | ||
| − | Cèlebre naturalista francès, fundador de l'anatomia comparada i de la paleontologia. Va néixer a Montbélian i va morir a París envoltat d'honors, ciutat en la qual va començar a residir en 1794. Inicialment va col·laborar amb Geoffroy Saint-Hilaire, encara que posteriorment se separaria d'ell en defensar aquest autor idees «transformistes» precursores de l'evolucionisme. Catedràtic d'història natural en la ''Ecole centrale du Panthéon'' en 1795, més tard va obtenir la càtedra d'anatomia en el Museu d'Història Natural, on va desenvolupar les seves cèlebres lliçons d'anatomia comparada (publicades entre 1800 i 1805). Va establir la ''llei de la subordinació dels òrgans'', segons la qual, una modificació en una part de l'organisme afecta | + | Cèlebre naturalista francès, fundador de l'anatomia comparada i de la paleontologia. Va néixer a Montbélian i va morir a París envoltat d'honors, ciutat en la qual va començar a residir en 1794. Inicialment va col·laborar amb Geoffroy Saint-Hilaire, encara que posteriorment se separaria d'ell en defensar aquest autor idees «transformistes» precursores de l'evolucionisme. Catedràtic d'història natural en la ''Ecole centrale du Panthéon'' en 1795, més tard va obtenir la càtedra d'anatomia en el Museu d'Història Natural, on va desenvolupar les seves cèlebres lliçons d'anatomia comparada (publicades entre 1800 i 1805). Va establir la ''llei de la subordinació dels òrgans'', segons la qual, una modificació en una part de l'organisme afecta el tot, i la ''llei de la correlació de les formes'', base de les reconstruccions paleontològiques. Amb això Cuvier fundava simultàniament l'anatomia comparada i la paleontologia moderna. Partint de poques restes fòssils, i aplicant les esmentades lleis, Cuvier va aconseguir reconstruir fins a 160 espècies desaparegudes. També va modernitzar i va sistematitzar la classificació zoològica. Napoleó li va encarregar l'alta administració de l'ensenyament a França. Membre de la majoria de les Acadèmies científiques d'Europa, va ser nomenat parell de França en 1832. No obstant això, a causa de prejudicis religiosos defensava el [[fixisme|fixisme]], el [[catàstrofe|catastrofisme]] i el policreacionisme, i es va oposar bel·ligerantment, com [[Autor:Linné, Carl von|Linné]], a les idees [[evolució |evolucionistes]] professades per Geoffroy Saint-Hilaire i, especialment, per [[Autor:Lamarck, Jean Baptiste|Lamarck]]. |
{{ImatgePrincipal | {{ImatgePrincipal | ||
|Imatge=Cuvier.jpg | |Imatge=Cuvier.jpg | ||
Revisió de 19:38, 5 gen 2018
Avís: El títol a mostrar «Georges Cuvier» sobreescriu l'anterior títol a mostrar «Cuvier, Georges».
Cèlebre naturalista francès, fundador de l'anatomia comparada i de la paleontologia. Va néixer a Montbélian i va morir a París envoltat d'honors, ciutat en la qual va començar a residir en 1794. Inicialment va col·laborar amb Geoffroy Saint-Hilaire, encara que posteriorment se separaria d'ell en defensar aquest autor idees «transformistes» precursores de l'evolucionisme. Catedràtic d'història natural en la Ecole centrale du Panthéon en 1795, més tard va obtenir la càtedra d'anatomia en el Museu d'Història Natural, on va desenvolupar les seves cèlebres lliçons d'anatomia comparada (publicades entre 1800 i 1805). Va establir la llei de la subordinació dels òrgans, segons la qual, una modificació en una part de l'organisme afecta el tot, i la llei de la correlació de les formes, base de les reconstruccions paleontològiques. Amb això Cuvier fundava simultàniament l'anatomia comparada i la paleontologia moderna. Partint de poques restes fòssils, i aplicant les esmentades lleis, Cuvier va aconseguir reconstruir fins a 160 espècies desaparegudes. També va modernitzar i va sistematitzar la classificació zoològica. Napoleó li va encarregar l'alta administració de l'ensenyament a França. Membre de la majoria de les Acadèmies científiques d'Europa, va ser nomenat parell de França en 1832. No obstant això, a causa de prejudicis religiosos defensava el fixisme, el catastrofisme i el policreacionisme, i es va oposar bel·ligerantment, com Linné, a les idees evolucionistes professades per Geoffroy Saint-Hilaire i, especialment, per Lamarck.