Diferència entre revisions de la pàgina «Filosofia de l'acció»
De Wikisofia
(Es crea la pàgina amb «{{ConcepteWiki}} Filosofia de tendència espiritualista i inspiració romàntica, que considera que l'acció és el nucli de la vida hu...».) |
m (bot: - transformar-ho ([[Recurs:cita + transformar-lo ([[Recurs:cita) |
||
(Hi ha 2 revisions intermèdies del mateix usuari que no es mostren) | |||
Línia 1: | Línia 1: | ||
{{ConcepteWiki}} | {{ConcepteWiki}} | ||
− | Filosofia de tendència [[espiritualisme|espiritualista]] i inspiració romàntica, que considera que l'[[acció|acció]] és el nucli de la vida humana i, per això, el tema propi i adequat de la filosofia. Per mitjà de l'acció expressa l' [[home|home]] el més profund del seu ser. Els seus principals representants són John Henry Newman (1801-1890), [[Autor:Ollé-Laprune, Léon|Léon Ollé-Laprune]] (1830-1899), Lucien Laberthonnière (1860-1932) i [[Autor:Blondel, Maurice|Maurice Blondel]] (1861-1949), autor de l'obra ''L'acció.'' ''Assaig d'una crítica de la vida i d'una ciència de la pràctica ''(1893). Altres tendències filosòfiques poden considerar-se també filosofies de l'acció per la importància que li atribueixen: el [[pragmatisme|pragmatisme]], per exemple, sosté que és la pràctica i l'acció el que constitueix la veritat d'un saber o d'una teoria; el [[marxisme|marxisme]], que a més de ser una filosofia de la [[praxi|praxi]] manté que la qüestió no és pensar el món, sinó transformar- | + | Filosofia de tendència [[espiritualisme|espiritualista]] i inspiració romàntica, que considera que l'[[acció|acció]] és el nucli de la vida humana i, per això, el tema propi i adequat de la filosofia. Per mitjà de l'acció expressa l'[[home|home]] el més profund del seu ser. Els seus principals representants són John Henry Newman (1801-1890), [[Autor:Ollé-Laprune, Léon|Léon Ollé-Laprune]] (1830-1899), Lucien Laberthonnière (1860-1932) i [[Autor:Blondel, Maurice|Maurice Blondel]] (1861-1949), autor de l'obra ''L'acció.'' ''Assaig d'una crítica de la vida i d'una ciència de la pràctica ''(1893). Altres tendències filosòfiques poden considerar-se també filosofies de l'acció per la importància que li atribueixen: el [[pragmatisme|pragmatisme]], per exemple, sosté que és la pràctica i l'acció el que constitueix la veritat d'un saber o d'una teoria; el [[marxisme|marxisme]], que a més de ser una filosofia de la [[praxi|praxi]] manté que la qüestió no és pensar el món, sinó transformar-lo ([[Recurs:cita Marx|veg. citació]]). |
{{Etiqueta|Etiqueta=Història}}{{InfoWiki}} | {{Etiqueta|Etiqueta=Història}}{{InfoWiki}} |
Revisió de 14:19, 3 nov 2018
Filosofia de tendència espiritualista i inspiració romàntica, que considera que l'acció és el nucli de la vida humana i, per això, el tema propi i adequat de la filosofia. Per mitjà de l'acció expressa l'home el més profund del seu ser. Els seus principals representants són John Henry Newman (1801-1890), Léon Ollé-Laprune (1830-1899), Lucien Laberthonnière (1860-1932) i Maurice Blondel (1861-1949), autor de l'obra L'acció. Assaig d'una crítica de la vida i d'una ciència de la pràctica (1893). Altres tendències filosòfiques poden considerar-se també filosofies de l'acció per la importància que li atribueixen: el pragmatisme, per exemple, sosté que és la pràctica i l'acció el que constitueix la veritat d'un saber o d'una teoria; el marxisme, que a més de ser una filosofia de la praxi manté que la qüestió no és pensar el món, sinó transformar-lo (veg. citació).