Diferència entre revisions de la pàgina «Accident»
De Wikisofia
(Es crea la pàgina amb «{{ConcepteWiki}} <small>(del llatí ''accidens'', allò que succeeix, que tradueix d'alguna manera el grec ''symbebekós'', participi perfecte de ''symbaino'', suc...».) |
m (bot: -per poder +per a poder) |
||
(Una revisió intermèdia per un altre usuari que no es mostra) | |||
Línia 2: | Línia 2: | ||
<small>(del llatí ''accidens'', allò que succeeix, que tradueix d'alguna manera el grec ''symbebekós'', participi perfecte de ''symbaino'', succeir)</small> | <small>(del llatí ''accidens'', allò que succeeix, que tradueix d'alguna manera el grec ''symbebekós'', participi perfecte de ''symbaino'', succeir)</small> | ||
− | Terme que en [[escolàstica, escolasticisme|filosofia escolàstica]] s'aplica a les diverses determinacions de la [[ | + | Terme que en [[escolàstica, escolasticisme|filosofia escolàstica]] s'aplica a les diverses determinacions de la [[substància|substància]] ja existent i que procedeix de l'esquema explicatiu de «substància i accident», amb el qual [[Autor:Aristòtil|Aristòtil]] intenta crear una terminologia adequada per a poder parlar del canvi de les coses: subjecte, o substància, és allò que roman en el canvi- tret que es tracti d'un canvi substancial-, i és el que pròpiament li incumbeix a la cosa per naturalesa ''(kath'autó)'', mentre que els accidents són la resta de modificacions o alteracions que poden donar-se o no en la substància, perquè no pertanyen necessàriament a la seva [[essència|essència]] (''katá symbebekós''). «Substància» és el que és un ésser i «accident», una manera de ser. En conseqüència, l'accidental és allò que no expressa ni la naturalesa ni la [[definició|definició]] d'alguna cosa i que li pertany com a simple qüestió de fet. Així, a l'home li és substancial tenir intel·ligència, mentre que li és accidental ser músic. |
La funció dels accidents ha variat al llarg de la tradició filosòfica. De ser simples aparences o manifestacions de l'ésser d'alguna cosa, que es defineix pròpiament com a naturalesa o substància, passen a ser en la filosofia moderna equivalents de la mateixa substància: per a [[Autor:Descartes, René(Cartesius)|Descartes]], l'esperit és [[pensament|pensament]] i la matèria, [[extensió|extensió]]. Els [[empirisme|empiristes]], després d'identificar els accidents amb les [[qualitats primàries i secundàries|qualitats primàries i secundàries]] de la substància, mantenen finalment que no hi ha una altra substància que el «feix» de qualitats que es presenten als sentits. | La funció dels accidents ha variat al llarg de la tradició filosòfica. De ser simples aparences o manifestacions de l'ésser d'alguna cosa, que es defineix pròpiament com a naturalesa o substància, passen a ser en la filosofia moderna equivalents de la mateixa substància: per a [[Autor:Descartes, René(Cartesius)|Descartes]], l'esperit és [[pensament|pensament]] i la matèria, [[extensió|extensió]]. Els [[empirisme|empiristes]], després d'identificar els accidents amb les [[qualitats primàries i secundàries|qualitats primàries i secundàries]] de la substància, mantenen finalment que no hi ha una altra substància que el «feix» de qualitats que es presenten als sentits. |
Revisió de 23:37, 31 ago 2017
(del llatí accidens, allò que succeeix, que tradueix d'alguna manera el grec symbebekós, participi perfecte de symbaino, succeir)
Terme que en filosofia escolàstica s'aplica a les diverses determinacions de la substància ja existent i que procedeix de l'esquema explicatiu de «substància i accident», amb el qual Aristòtil intenta crear una terminologia adequada per a poder parlar del canvi de les coses: subjecte, o substància, és allò que roman en el canvi- tret que es tracti d'un canvi substancial-, i és el que pròpiament li incumbeix a la cosa per naturalesa (kath'autó), mentre que els accidents són la resta de modificacions o alteracions que poden donar-se o no en la substància, perquè no pertanyen necessàriament a la seva essència (katá symbebekós). «Substància» és el que és un ésser i «accident», una manera de ser. En conseqüència, l'accidental és allò que no expressa ni la naturalesa ni la definició d'alguna cosa i que li pertany com a simple qüestió de fet. Així, a l'home li és substancial tenir intel·ligència, mentre que li és accidental ser músic.
La funció dels accidents ha variat al llarg de la tradició filosòfica. De ser simples aparences o manifestacions de l'ésser d'alguna cosa, que es defineix pròpiament com a naturalesa o substància, passen a ser en la filosofia moderna equivalents de la mateixa substància: per a Descartes, l'esperit és pensament i la matèria, extensió. Els empiristes, després d'identificar els accidents amb les qualitats primàries i secundàries de la substància, mantenen finalment que no hi ha una altra substància que el «feix» de qualitats que es presenten als sentits.