Diferència entre revisions de la pàgina «Capel·la, Marcià Mineo Fèlix»
De Wikisofia
m (bot: - (116-27 a. de C.)-, + (116-27 aC)-,) |
m (bot: - el de [[Autor:Heràclides + el d'[[Autor:Heràclides) |
||
| (Hi ha 4 revisions intermèdies del mateix usuari que no es mostren) | |||
| Línia 4: | Línia 4: | ||
|Cognom=Capel·la | |Cognom=Capel·la | ||
}} | }} | ||
| − | Escriptor romà, del s. V | + | Escriptor romà, del s. V dC, originari de Madaura (Numídia). Entre les seves obres, de caràcter més aviat compilatorio, destaca ''Les noces de Mercuri amb la filologia i les set [[arts liberals|arts liberals]]'',una enciclopèdia segons el [[trivium |''trivium i el quadrivium'']], d'escassa originalitat, però representativa de l'època. En un capítol del llibre vuitè, que tracta d'astronomia, afirma que «la Terra no és el centre de tots els planetes», ja que Venus i Mercuri giren entorn del Sol, en un cercle més ampli, de manera que poden estar més enllà del Sol o més ençà del Sol; quan estan més enllà, Mercuri està més prop de la Terra que Venus i al revés, quan es troben cap al nostre costat del Sol. Són idees astronòmiques -conegudes per Capella a través de l{{'}}''Astronomia'' del romà Terenci Varro (116-27 aC)-, que es corresponen amb el primer sistema heliocèntric parcial que es coneix, el d'[[Autor:Heràclides Pòntic|Heràclides de Ponto]] (s. IV aC) deixeble de [[Autor:Plató|Plató]], limitat a alguns planetes, i que més tard serà conegut com el sistema geocèntric de [[Autor:Tycho-Brahe|Tycho-Brahe]]. [[Autor:Copèrnic, Nicolau|Copèrnic]] ho cita en el seu ''De revolutionibus ''(I, 10). |
{{ImatgePrincipal | {{ImatgePrincipal | ||
|Imatge=Capella2.jpg | |Imatge=Capella2.jpg | ||
| Línia 22: | Línia 22: | ||
|Final= | |Final= | ||
|Epoca2= | |Epoca2= | ||
| − | |Lloc= | + | |Lloc=Numídia |
|Incert=No | |Incert=No | ||
}} | }} | ||
Revisió de 23:58, 5 feb 2018
Avís: El títol a mostrar «Marcià Mineo Félix Capel·la» sobreescriu l'anterior títol a mostrar «Capel·la, Marcià Mineo Fèlix».
Escriptor romà, del s. V dC, originari de Madaura (Numídia). Entre les seves obres, de caràcter més aviat compilatorio, destaca Les noces de Mercuri amb la filologia i les set arts liberals,una enciclopèdia segons el trivium i el quadrivium, d'escassa originalitat, però representativa de l'època. En un capítol del llibre vuitè, que tracta d'astronomia, afirma que «la Terra no és el centre de tots els planetes», ja que Venus i Mercuri giren entorn del Sol, en un cercle més ampli, de manera que poden estar més enllà del Sol o més ençà del Sol; quan estan més enllà, Mercuri està més prop de la Terra que Venus i al revés, quan es troben cap al nostre costat del Sol. Són idees astronòmiques -conegudes per Capella a través de l'Astronomia del romà Terenci Varro (116-27 aC)-, que es corresponen amb el primer sistema heliocèntric parcial que es coneix, el d'Heràclides de Ponto (s. IV aC) deixeble de Plató, limitat a alguns planetes, i que més tard serà conegut com el sistema geocèntric de Tycho-Brahe. Copèrnic ho cita en el seu De revolutionibus (I, 10).