Jansenisme

Moviment doctrinal religiós, difós als segles XVII i XVIII, per obra sobretot de Corneli Jansen o Janseni (1583-1638), bisbe holandès d'Ieper, i del seu llibre Augustinus (1640). En ell renova una teoria d'Agustí d'Hipona, segons la qual el pecat original va corrompre essencialment a l'home, de manera que només per la gràcia li és possible a aquest no actuar pecaminosament, però, concedida la gràcia, li és impossible no actuar d'acord amb ella. Aquesta negació de la llibertat humana va ser durament criticada pels jesuïtes. En 1642, el papa Urbà VIII va prohibir cinc afirmacions del Augustinus i, en 1653, Innocenci X les va condemnar definitivament. Va sorgir llavors la polèmica sobre si tals afirmacions es trobaven o no en el llibre de Janseni, tal com negaven A. Arnauld i uns altres. Una mica més tard es va exigir als jansenistes una fórmula de submissió, a la qual alguns, Arnauld i Pascasio Quesnel, per exemple, es van negar, sent per això obligats a exiliar-se. El jansenisme va adoptar el monestir de Port-Royal, l'abadessa del qual era en aquesta època Angélique, germana d'Arnauld, com a centre d'espiritualitat, des d'on va irradiar les seves idees a tota França a través de la creació d'escoles, residències i centres de retir per als qui desitjaven practicar una forma de vida cristiana més rigorosa. Racine i Pascal es van adherir al jansenisme.

Veg. Bayanisme ‎ , d'Alembert, Pascal, Arnault, La Rochefoucault, Jansen.