Diferència entre revisions de la pàgina «Enunciat analític, o proposició analítica»
De Wikisofia
m (bot: - realitat -atenent al seu significat- no + realitat –atenent al seu significat– no) |
|||
| (6 revisions intermèdies per 2 usuaris que no es mostren) | |||
| Línia 1: | Línia 1: | ||
{{ConcepteWiki}} | {{ConcepteWiki}} | ||
| − | L'[[enunciat|enunciat]] o [[proposició|proposició]] | + | L'[[enunciat|enunciat]] o la [[proposició|proposició]] que són vertaders en virtut del [[significat|significat]] dels seus [[terme|termes]]. La simple anàlisi dels termes permet veure que el [[subjecte |subjecte]] pertany necessàriament al [[predicat|predicat]], o que aquest inclou aquell. Per a constituir una veritat per definició, una [[veritat analítica|veritat analítica]] o una veritat conceptual, la seva [[negació|negació]] és una [[autocontradicció|autocontradicció]]. |
<div class='mw-collapsible mw-collapsed'> | <div class='mw-collapsible mw-collapsed'> | ||
| Línia 8: | Línia 8: | ||
«Tots els meus germans són majors que jo» és una proposició sintètica | «Tots els meus germans són majors que jo» és una proposició sintètica | ||
| − | «Els meus | + | «Els meus cosins germans són els fills dels meus oncles o de les meves ties» és una proposició analítica. |
«Ser o no ser», és una proposició explícitament analítica i tautològica. | «Ser o no ser», és una proposició explícitament analítica i tautològica. | ||
| Línia 16: | Línia 16: | ||
«Els dofins són mamífers» és implícitament analítica avui dia, encara que en alguna època no ho fos. | «Els dofins són mamífers» és implícitament analítica avui dia, encara que en alguna època no ho fos. | ||
| − | «Els negocis són els negocis» és una proposició aparentment analítica, però en realitat | + | «Els negocis són els negocis» és una proposició aparentment analítica, però en realitat –atès el seu significat– no ho és. Pot considerar-se també una aparent tautologia. |
</div></div> | </div></div> | ||
La distinció entre enunciat (pròpiament [[judici|judici]]) analític i sintètic va ser introduïda per [[Autor:Kant, Immanuel|Kant]] ([[Recurs:Kant: judicis analítics i sintètics|veg. text]]), i es relaciona amb les anteriors de [[relacions d'idees |relació d'idees i qüestió de fet]], de [[Autor:Hume, David|Hume]], o [[veritats de raó |veritat de raó i veritat de fet]], de [[Autor:Leibniz,_Gottfried_Wilhelm|Leibniz]]. | La distinció entre enunciat (pròpiament [[judici|judici]]) analític i sintètic va ser introduïda per [[Autor:Kant, Immanuel|Kant]] ([[Recurs:Kant: judicis analítics i sintètics|veg. text]]), i es relaciona amb les anteriors de [[relacions d'idees |relació d'idees i qüestió de fet]], de [[Autor:Hume, David|Hume]], o [[veritats de raó |veritat de raó i veritat de fet]], de [[Autor:Leibniz,_Gottfried_Wilhelm|Leibniz]]. | ||
| + | |||
| + | Veg. [[Per_se_notum|per se notum]] | ||
{{Etiqueta | {{Etiqueta | ||
|Etiqueta=Epistemologia | |Etiqueta=Epistemologia | ||
Revisió de 16:09, 24 oct 2018
L'enunciat o la proposició que són vertaders en virtut del significat dels seus termes. La simple anàlisi dels termes permet veure que el subjecte pertany necessàriament al predicat, o que aquest inclou aquell. Per a constituir una veritat per definició, una veritat analítica o una veritat conceptual, la seva negació és una autocontradicció.
«Tots els meus germans són majors que jo» és una proposició sintètica
«Els meus cosins germans són els fills dels meus oncles o de les meves ties» és una proposició analítica.
«Ser o no ser», és una proposició explícitament analítica i tautològica.
«Cercle és la superfície plana limitada per una circumferència» és una proposició implícitament analítica i és una definició.
«Els dofins són mamífers» és implícitament analítica avui dia, encara que en alguna època no ho fos.
«Els negocis són els negocis» és una proposició aparentment analítica, però en realitat –atès el seu significat– no ho és. Pot considerar-se també una aparent tautologia.
La distinció entre enunciat (pròpiament judici) analític i sintètic va ser introduïda per Kant (veg. text), i es relaciona amb les anteriors de relació d'idees i qüestió de fet, de Hume, o veritat de raó i veritat de fet, de Leibniz.
Veg. per se notum