Diferència entre revisions de la pàgina «Superestructura»
De Wikisofia
m (bot: - econòmica, han de relativitzarse, + econòmica, s'han de relativitzar,) |
m (bot: - J.Bloch (de + J. Bloch (de) |
||
| (Hi ha una revisió intermèdia del mateix usuari que no es mostren) | |||
| Línia 1: | Línia 1: | ||
{{ConcepteWiki}} | {{ConcepteWiki}} | ||
[[File:marx10.gif|thumb|Karl Marx]] | [[File:marx10.gif|thumb|Karl Marx]] | ||
| − | En la concepció del [[materialisme històric|materialisme històric]] [[marxisme|marxista]] la superestructura designa el conjunt d'institucions jurídiques i polítiques i les formes de consciència (religioses, artístiques, filosòfiques) pròpies de cada [[ | + | En la concepció del [[materialisme històric|materialisme històric]] [[marxisme|marxista]] la superestructura designa el conjunt d'institucions jurídiques i polítiques i les formes de consciència (religioses, artístiques, filosòfiques) pròpies de cada [[mode de producció|mode de producció]] i que estan condicionades per aquest. |
La infraestructura, en canvi, és l'estructura econòmica de la societat, determinada per les [[relacions de producció|relacions de producció]], que s'oposa a la superestructura, la qual (les institucions jurídic-polítiques: Estat, dret, religió, filosofia, ideologia, moralitat,art), al seu torn, és reflex [[dialèctica|dialèctic]] d'aquella, però no un mer reflex mecànic i d'una causalitat unidireccional sinó d'una mútua relació dialèctica. | La infraestructura, en canvi, és l'estructura econòmica de la societat, determinada per les [[relacions de producció|relacions de producció]], que s'oposa a la superestructura, la qual (les institucions jurídic-polítiques: Estat, dret, religió, filosofia, ideologia, moralitat,art), al seu torn, és reflex [[dialèctica|dialèctic]] d'aquella, però no un mer reflex mecànic i d'una causalitat unidireccional sinó d'una mútua relació dialèctica. | ||
| − | En la mesura en què la superestructura és dependent de la base econòmica real, és a dir, de les relacions productives, la superestructura es constitueix com la [[ideologia|ideologia]] dominant, és a dir, com la ideologia de la classe dominant en el | + | En la mesura en què la superestructura és dependent de la base econòmica real, és a dir, de les relacions productives, la superestructura es constitueix com la [[ideologia|ideologia]] dominant, és a dir, com la ideologia de la classe dominant en el mode de producció que l'engendra. Aquest terme és usat per [[Autor:Marx, Karl|Marx]] en la ''Contribució a la crítica de l'economia política'' ([[Recurs:Marx: el materialisme històric (Prefaci a la Contribució a la crítica de l'economia política)|veg. text]]), en el context d'una formulació general i abreujada de la seva concepció del materialisme històric. Per tant, ha d'entendre's també com una formulació general i abreujada, per aquest motiu les polèmiques que s'han suscitat relatives a si la base econòmica determina per complet, o només «en última instància», a la superestructura, o fins a quin punt canvis en la superestructura poden condicionar canvis en l'estructura econòmica, s'han de relativitzar, i s'ha de considerar la teoria marxista en el seu conjunt. No obstant això, [[Autor:Engels, Friedrich|Engels]] afirma que «en última instància» ha d'explicar-se tot el conjunt d'institucions jurídiques i polítiques, i les representacions religioses, filosòfiques i ideològiques pròpies de cada època, a partir de la infraestructura ([[Recurs:Engels: la concepció materialista de la història|veg. text]]). Però en una carta a J. Bloch (de 21 de setembre de 1890) Engels mateix matisa aquesta determinació «en última instància», que no és un mer determinisme economicista, i assenyala l'aspecte d'acció recíproca entre ambdues instàncies: la infraestructura i la superestructura. |
Revisió de 22:02, 1 nov 2017
En la concepció del materialisme històric marxista la superestructura designa el conjunt d'institucions jurídiques i polítiques i les formes de consciència (religioses, artístiques, filosòfiques) pròpies de cada mode de producció i que estan condicionades per aquest.
La infraestructura, en canvi, és l'estructura econòmica de la societat, determinada per les relacions de producció, que s'oposa a la superestructura, la qual (les institucions jurídic-polítiques: Estat, dret, religió, filosofia, ideologia, moralitat,art), al seu torn, és reflex dialèctic d'aquella, però no un mer reflex mecànic i d'una causalitat unidireccional sinó d'una mútua relació dialèctica.
En la mesura en què la superestructura és dependent de la base econòmica real, és a dir, de les relacions productives, la superestructura es constitueix com la ideologia dominant, és a dir, com la ideologia de la classe dominant en el mode de producció que l'engendra. Aquest terme és usat per Marx en la Contribució a la crítica de l'economia política (veg. text), en el context d'una formulació general i abreujada de la seva concepció del materialisme històric. Per tant, ha d'entendre's també com una formulació general i abreujada, per aquest motiu les polèmiques que s'han suscitat relatives a si la base econòmica determina per complet, o només «en última instància», a la superestructura, o fins a quin punt canvis en la superestructura poden condicionar canvis en l'estructura econòmica, s'han de relativitzar, i s'ha de considerar la teoria marxista en el seu conjunt. No obstant això, Engels afirma que «en última instància» ha d'explicar-se tot el conjunt d'institucions jurídiques i polítiques, i les representacions religioses, filosòfiques i ideològiques pròpies de cada època, a partir de la infraestructura (veg. text). Però en una carta a J. Bloch (de 21 de setembre de 1890) Engels mateix matisa aquesta determinació «en última instància», que no és un mer determinisme economicista, i assenyala l'aspecte d'acció recíproca entre ambdues instàncies: la infraestructura i la superestructura.