Diferència entre revisions de la pàgina «Argument invàlid»
De Wikisofia
m (bot: -veure exemple +veg. exemple) |
m (Text de reemplaçament - "E3491-6" a "E3491-6cat") |
||
| Línia 39: | Línia 39: | ||
la taula de veritat prova que l'enunciat P és independent de la resta d'enunciats: | la taula de veritat prova que l'enunciat P és independent de la resta d'enunciats: | ||
| − | <center>[[File:E3491- | + | <center>[[File:E3491-6cat.gif|RTENOTITLE]]</center> |
[[Recurs:Exemple_d'argument_independent]] | [[Recurs:Exemple_d'argument_independent]] | ||
</div></div> | </div></div> | ||
Revisió de 14:20, 22 oct 2018
Aquell que, per la seva forma, admet premisses veritables i conclusió falsa; això és, admet un contraexemple
La següent forma lògica és invàlida :
- Tots els M són P
- Alguns S no són M
- __________________
- Alguns S no són P
Exemple:
- Tots els músics són persones sensibles
- Alguns savis no són músics
- ________________________________________
- Alguns savis no són persones sensibles
Perquè, encara que en aquest cas tant les premisses com la conclusió són veritables, admet contraexemples:
Contraexemple:
- Totes les paraules esdrúixoles s'accentuen
- «Anís» i «patatús» no són paraules esdrúixoles
- ________________________________
- «Anís» i «patatús» no s'accentuen
On les premisses són veritables i la conclusió falsa.
Un argument és invàlid quan la interpretació que fa veritable al conjunt de premisses fa falsa a la conclusió.
Sean els enunciats
[math]\displaystyle{ (P\rightarrow{Q}), (Q\rightarrow{R}), ¬R, \models P? }[/math]
la taula de veritat prova que l'enunciat P és independent de la resta d'enunciats:
