Accions

Diferència entre revisions de la pàgina «Societat»

De Wikisofia

m (bot: - de la més + de les més)
 
(4 revisions intermèdies per 2 usuaris que no es mostren)
Línia 2: Línia 2:
 
<small>(del llatí ''societas'', associació, comunitat, derivat de ''socius'', soci, company)</small>
 
<small>(del llatí ''societas'', associació, comunitat, derivat de ''socius'', soci, company)</small>
  
En sentit general, agrupació d'individus que estableixen vincles i relacions recíprocs, i interaccions estables. En aquest sentit ampli, la definició s'aplica tant a societats animals com a societats humanes. En sentit restringit, societat és l'agrupació constituïda (naturalment, segons [[Autor:Aristòtil|Aristòtil]]) sobre un territori-nació per [[individu|individus]] humans, que, participant d'una mateixa [[cultura|cultura]] i d'unes mateixes institucions socials, interaccionen entre si per al desenvolupament dels seus interessos comuns i la consecució de les seves finalitats. Entre les institucions socials que es comparteixen, l'[[estat|Estat]] és la més essencial, o una de les més essencials, encara que els sociòlegs també admeten societats-nacions que no són Estats. Quan coincideixen nació i Estat, la societat adopta la forma moderna de nació-Estat, en la qual els límits de tots dos coincideixen: la comunitat ètnica, que comparteix una mateixa llengua i una mateixa cultura, comparteix també la mateixa forma d'Estat assentada sobre límits geogràfics definits.
+
En sentit general, agrupació d'individus que estableixen vincles i relacions recíprocs, i interaccions estables. En aquest sentit ampli, la definició s'aplica tant a societats animals com a societats humanes. En sentit restringit, societat és l'agrupació constituïda (naturalment, segons [[Autor:Aristòtil|Aristòtil]]) sobre un territori-nació per [[individu|individus]] humans, que, participant d'una mateixa [[cultura|cultura]] i d'unes mateixes institucions socials, interaccionen entre si per al desenvolupament dels seus interessos comuns i la consecució de les seves finalitats. Entre les institucions socials que es comparteixen, l'[[estat|Estat]] és la més essencial, o una de les més essencials, encara que els sociòlegs també admeten societats-nacions que no són Estats. Quan coincideixen nació i Estat, la societat adopta la forma moderna de nació-Estat, en la qual els límits de tots dos coincideixen: la comunitat ètnica, que comparteix una mateixa llengua i una mateixa cultura, comparteix també la mateixa forma d'Estat assentada sobre límits geogràfics ben definits.
  
 
La [[sociologia|sociologia]], com a disciplina científica, s'ocupa de l'estudi de la societat, donant per descomptat que una formació social posseeix una [[entitat|entitat]] pròpia diferent de la dels individus que agrupa, que es caracteritza, segons les principals orientacions sociològiques, pel [[fet social|fet social]] o per  l'[[acció social|acció social]]. Els individus són els [[actor social|actors socials]].
 
La [[sociologia|sociologia]], com a disciplina científica, s'ocupa de l'estudi de la societat, donant per descomptat que una formació social posseeix una [[entitat|entitat]] pròpia diferent de la dels individus que agrupa, que es caracteritza, segons les principals orientacions sociològiques, pel [[fet social|fet social]] o per  l'[[acció social|acció social]]. Els individus són els [[actor social|actors socials]].
  
La societat moderna neix amb l'era i la revolució industrials, quan es produeix la gran modificació de la formació social a causa de l'organització del treball: mitjançant el treball i la producció es transformen les relacions socials i es converteixen en relacions d'interdependència, que fan de la societat no una suma d'individus, sinó un conjunt d'éssers humans que interaccionen. Aquestes interaccions són considerades per l'[[acció social, teoria de la|teoria de l'acció social]] com l'expressió d' «el social», que el seu subjecte és la societat. El social s'entén bàsicament com a acció social ([[Autor:Weber, Max|Weber]]) o com [[fet social|fet social]] ([[Autor:Durkheim, Émile|Durkheim]]). L'acció social, entesa tant en sentit subjectiu (acció) com a objectiu (fet), permet interpretar la societat com un ''sistema social'', les unitats del qual no són els individus humans, sinó les seves interaccions, organitzades i estructurades segons models, [[valor|valors]], [[norma|normes]], [[rol|rols]] i sancions compartits, en estricta interdependència i en un equilibri complementari i dinàmic ([[Recurs:Rocher, Guy: el sistema d'acció social|vegeu el text]]).
+
La societat moderna neix amb l'era i la revolució industrials, quan es produeix la gran modificació de la formació social a causa de l'organització del treball: mitjançant el treball i la producció es transformen les relacions socials i es converteixen en relacions d'interdependència, que fan de la societat no una suma d'individus, sinó un conjunt d'éssers humans que interaccionen. Aquestes interaccions són considerades per la [[acció social, teoria de la|teoria de l'acció social]] com l'expressió d'«el social», que el seu subjecte és la societat. El social s'entén bàsicament com a acció social ([[Autor:Weber, Max|Weber]]) o com [[fet social|fet social]] ([[Autor:Durkheim, Émile|Durkheim]]). L'acció social, entesa tant en sentit subjectiu (acció) com a objectiu (fet), permet interpretar la societat com un ''sistema social'', les unitats del qual no són els individus humans, sinó les seves interaccions, organitzades i estructurades segons models, [[valor|valors]], [[norma|normes]], [[rol|rols]] i sancions compartits, en estricta interdependència i en un equilibri complementari i dinàmic ([[Recurs:Rocher, Guy: el sistema d'acció social|vegeu el text]]).
 +
 
 +
Veg. [[Categoria_social|categoria social]], [[irenisme]]
  
  

Revisió de 20:06, 1 oct 2018

(del llatí societas, associació, comunitat, derivat de socius, soci, company)

En sentit general, agrupació d'individus que estableixen vincles i relacions recíprocs, i interaccions estables. En aquest sentit ampli, la definició s'aplica tant a societats animals com a societats humanes. En sentit restringit, societat és l'agrupació constituïda (naturalment, segons Aristòtil) sobre un territori-nació per individus humans, que, participant d'una mateixa cultura i d'unes mateixes institucions socials, interaccionen entre si per al desenvolupament dels seus interessos comuns i la consecució de les seves finalitats. Entre les institucions socials que es comparteixen, l'Estat és la més essencial, o una de les més essencials, encara que els sociòlegs també admeten societats-nacions que no són Estats. Quan coincideixen nació i Estat, la societat adopta la forma moderna de nació-Estat, en la qual els límits de tots dos coincideixen: la comunitat ètnica, que comparteix una mateixa llengua i una mateixa cultura, comparteix també la mateixa forma d'Estat assentada sobre límits geogràfics ben definits.

La sociologia, com a disciplina científica, s'ocupa de l'estudi de la societat, donant per descomptat que una formació social posseeix una entitat pròpia diferent de la dels individus que agrupa, que es caracteritza, segons les principals orientacions sociològiques, pel fet social o per l'acció social. Els individus són els actors socials.

La societat moderna neix amb l'era i la revolució industrials, quan es produeix la gran modificació de la formació social a causa de l'organització del treball: mitjançant el treball i la producció es transformen les relacions socials i es converteixen en relacions d'interdependència, que fan de la societat no una suma d'individus, sinó un conjunt d'éssers humans que interaccionen. Aquestes interaccions són considerades per la teoria de l'acció social com l'expressió d'«el social», que el seu subjecte és la societat. El social s'entén bàsicament com a acció social (Weber) o com fet social (Durkheim). L'acció social, entesa tant en sentit subjectiu (acció) com a objectiu (fet), permet interpretar la societat com un sistema social, les unitats del qual no són els individus humans, sinó les seves interaccions, organitzades i estructurades segons models, valors, normes, rols i sancions compartits, en estricta interdependència i en un equilibri complementari i dinàmic (vegeu el text).

Veg. categoria social, irenisme